Ser fiable en el partit més exigent

BarcelonaTenia una situació molt delicada. Per trobar l’últim partit de Thomas Vermaelen com a titular en Lliga amb el Barça, calia anar gairebé dos anys enrere, contra el Màlaga, i havia hagut de ser substituït al descans. Les participacions amb Bèlgica i als setzens de la Copa a Múrcia no l’avalaven prou per ser l’opció popular per substituir Gerard Piqué a Mestalla, però Ernesto Valverde no va dubtar. Malgrat l’exigència de l’escenari, a Mestalla contra un dels equips més poderosos al contraatac d’aquesta temporada, va apostar pel seu especialista i va alinear una defensa amb dos centrals esquerrans. Va recol·locar Umtiti a la zona dreta, entenent que el francès seria més capaç d’adaptar-se al carril de cama no natural, i va confiar en la qualitat de Vermaelen per tancar l’eix defensiu. I Vermaelen no va fallar. Literalment.

Va fer una actuació sòbria i convincent, sense fissures. Va tocar 57 cops la pilota i va repartir un total de 49 passades per connectar amb els seus companys pròxims (sobretot Alba i Busquets), amb un encert del 90%. Va dominar el 75% dels duels aeris i, també, el 75% de les disputes. Al seu còmput d’accions de mèrit hi apareixen també tres entrades guanyades, una pilota rebutjada i un remat en una acció d’estratègia. Tot i que no li va tocar patir anant a la cobertura en les carreres de Guedes i Rodrigo, va conviure còmodament amb la soledat d’un esquema que el deixava sol en guàrdia entre Zaza i Carlos Soler, quan Jordi Alba pujava a l’atac. La intensitat defensiva general de l’equip el va ajudar a gestionar els metres a la seva esquena amb autoritat. No va grinyolar. I no tan sols no va grinyolar, sinó que va semblar fiable durant els 90 minuts. Va semblar una opció de veritat, no un pedaç momentani.

Aquesta està sent, des de fa anys, la principal lluita de Vermaelen a Barcelona, i podria ser una nova demostració de l’habilitat de Valverde per gestionar el vestidor si la titularitat de València marca un punt d’inflexió i té continuïtat durant la temporada. Des que va arribar l’estiu del 2014, el belga només ha jugat 12 partits al campionat estatal, amb poc més de 650 minuts acumulats (cal tenir en compte que l’any passat va anar cedit al Roma). Gràcies a la motxilla de minuts que ha anat acumulant a les primeres rondes de Copa del Rei, el sac general supera per poc la barrera dels 1.500 minuts, que és menys dels que, només en aquest curs, ja porta jugats Samuel Umtiti.

La comparació no ajuda Vermaelen. El famós “rendiment immediat” d’Andoni Zubizarreta encara li pesa a les cames, sobretot perquè no ha sigut capaç d’encadenar més de tres jornades seguides sense que un comunicat mèdic interrompés la bona ratxa. Fa dues temporades, Luis Enrique va arrencar el curs donant-li galons a San Mamés i contra el Màlaga, però la cosa es va frenar ja a la jornada 4, després del Calderón, per uns problemes al quàdriceps. Ara, i mentre Mascherano segueixi de baixa, comptar amb Vermaelen ajudaria Valverde a no carregar en excés Umtiti i seguir repartint protagonisme entre tota la plantilla. Sense voler brillar, Vermaelen va acceptar el desafiament de diumenge i va sortir-ne victoriós. Va fer el que sap fer i, sobretot, va insinuar que podria fer-ho més.