La finestra indiscreta i republicana a la Via Laietana

Barcelona“Molta secreta, molta secreta. Aquí, allà, molta secreta”, diu un treballador d’un supermercat a la Via Laietana, just davant del carrer Comtal. De sobte passen mitja dotzena de cotxes negres. És el seguici de Felip VI arribant al Palau de la Música, i des d’un balcó de la Via Laietana sona l’ Himne de Riego, l’himne republicà, mentre repiquen les cassoles de l’edifici i també les dels manifestants que ja porten gairebé tres hores darrere les tanques que han muntat els Mossos d’Esquadra al carrer Comtal. Uns minuts més tard sona Fora el Borbó, la cançó de Valtonyc per la qual l’Audiència Nacional primer i el Tribunal Suprem després han condemnat el raper per injúries i calúmnies greus a la Corona. La de Valtonyc, però, no se sent tan bé com l’himne republicà.

Per als veïns de la Via Laietana el silenci només pot significar dues coses: que el semàfor per als vehicles està vermell o que la policia ha tallat el carrer perquè hi ha manifestació. Ahir a les quatre de la tarda manava el brogit del trànsit, però l’ambient no era el d’un diumenge normal. Tots els carrers que menen al Palau de la Música estaven tallats al trànsit, tot i que encara no als vianants. Passejant per Sant Pere Més Alt, i mentre un treballador netejava els vidres de la porta principal del Palau, alguns ciutadans fotografiaven la façana del davant, guarnida amb globus grocs i dues pancartes: “Som República” i “Llibertat presos polítics”. A pocs metres, una altra façana lluïa més missatges de benvinguda al monarca que al vespre havia quedat a sopar al Palau de la Música amb amics, coneguts i gent que no voldria conèixer per inaugurar entaulats el Mobile World Congress. Aquests eren missatges en anglès: “ Catalonia is not Spain ” i “ Welcome to the Republic of Catalonia ”.

Els Mossos actuen

Cap a les cinc de la tarda arriba el silenci. Per la Via Laietana només pugen i baixen vehicles policials. El silenci el trenca una remor, gent que crida “Llibertat”. Els Mossos comencen a desallotjar el carrer, hi ha moments de resistència, però aconsegueixen fer recular la gent fins al carrer Comtal, i allà s’hi estaran omplint la tarda, el vespre i la nit de més brogit que fúria, tot i que no es pot negar la ràbia antiborbònica de la cridòria. Des d’una finestra decorada amb senyeres i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics i a favor de Valtonyc, les vistes permeten contemplar una Via Laietana que s’ha convertit en una zona més impenetrable que el rostre de Ryan Gosling jugant a pòquer. Però no hi ha barreres per al so. Potser només les finestres del vehicle reial poden esmorteir un soroll que és tot el contrari al “ loor de multitudes ” que la propaganda voldria per rebre el que després fa passar tot de gent per la tradició del besamans.

“Molta secreta”, insisteix el treballador del supermercat. Són arreu, al costat de policies uniformats, i qui sap si algun d’ells no deu haver maleït haver-se deixat a casa els taps per a les orelles. Repiquen les cassoles, un, dos tres. “Fora el Borbó”, criden des del carrer Comtal.