El fiscal suís suspèn per segona vegada les diligències sobre l'AVE

MadridEl fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, ha ajornat per segona vegada la "reactivació" de les diligències d'investigació sobre les presumptes comissions abonades arran de l'obra de l'AVE Medina-la Meca a l'Aràbia Saudita i els 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) transferits a favor de Joan Carles I, segons fonts jurídiques suïsses.

El fiscal havia establert una audiència amb Dante Canonica i Arturo Fasana, gestors i directius imputats en la investigació, el 6 de novembre passat i la va ajornar –per l'evolució del covid-19 a Suïssa– fins al divendres, 18 de desembre.

Però aquest dimarts va tornar a cancel·lar l'audiència, segons ha pogut confirmar l'ARA.

Canonica i Fasana són els creadors, gestors i directius dels consells d'administració de les fundacions Lucum (Panamà) i Zagatka (Liechtenstein), vinculades a Joan Carles I.

Es tractava, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA a Ginebra, de la primera citació d'imputats després de l'11 de març del 2020, quan el fiscal va interrogar els directius del banc Mirabaud.

Els directius, entre ells Antonio Palma –d'origen espanyol–, van explicar que el 2012, quan Mirabaud va començar l'activitat a Espanya amb la compra de Venture Finanzas, el compte de la fundació Lucum era una càrrega perquè pertanyia a Joan Carles I. Es podia interpretar, per tant, que el rei havia facilitat l'activitat de Mirabaud al país i que el banc li devia un favor. Per això, van explicar, es va cancel·lar el compte.

A aquell compte de la fundació panamenya Lucum a l'esmentada entitat de Ginebra hi havia transferit el ministeri de Finances saudita, el 8 d'agost del 2008, la quantitat de 100 milions de dòlars a favor de l'aleshores rei Joan Carles I, primer beneficiari de la fundació, creada especialment per rebre aquella transferència, segons ha quedat acreditat en la investigació suïssa.

Canonica i Fasana van ser imputats arran de la transferència al principi d'agost del 2018 en les diligències P 14703/2018, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals (article 305 bis del Codi Penal suís).

El fiscal de Ginebra, especialitzat en casos complexos de corrupció, ha relacionat els 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros de l'època) amb presumptes comissions pagades en el procés d'adjudicació de l'obra de construcció del tren AVE de la Medina a la Meca a empreses espanyoles l'any 2011.

Ni els altres dos imputats en la causa, l'examant de Joan Carles I Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ni el banc Mirabaud, havien estat citats a l'audiència (hearing) que s'havia de celebrar aquest divendres, tot i que podien ser-hi presents o enviar-hi els advocats com a part en el procediment.

La fundació Lucum

Fins ara l'actuació de Bertossa s'ha centrat en la fundació Lucum, tant en l'enviament dels 100 milions de dòlars de l'Aràbia Saudita a favor de Joan Carles I com en la posterior transferència del seu equivalent –64,8 milions d'euros– al compte de la societat Solare a les Bahames, propietat de Corinna, fruit d'un contracte de donació irreversible.

El fiscal intenta aclarir si l'empresària d'origen danès ha sigut un instrument de blanqueig –testaferro o fiduciària– de Joan Carles I. És a dir, si l'actual rei emèrit continua sent el beneficiari real d'aquests diners, una hipòtesi que l'examant va negar durant el seu interrogatori a Ginebra el 19 de desembre del 2018.

La imputació de Corinna des de l'agost del 2018 es deu al fet d'haver acceptat, el juny del 2012, "aquests diners provinents d'una pretesa donació del rei de l'Aràbia Saudita a favor de Joan Carles I que va tenir lloc el 2008, i que quedava acreditat que la transferència al banc Gonet Bahamas havia sigut preparada i organitzada per Gonet Ginebra", segons l'acusació del fiscal.

L'altra fundació, els documents de la qual van ser confiscats per la Fiscalia ginebrina l'agost del 2018 al despatx de la firma Rhône Gestion –firma gestora dels fons de Joan Carles I–, és Zagatka.

El primer beneficiari d'aquesta fundació creada, segons els seus estatuts, a Liechstenstein el 2003 és Álvaro de Orleans, cosí llunyà de Joan Carles I; com a segon apareix el seu fill Álvaro; Joan Carles I n'és el tercer beneficiari; en quart lloc figurava, fins al 15 de març passat, l'actual rei Felip VI, i en cinquè lloc compartien la posició les infantes Elena i Cristina.

Tant Canonica com Fasana, a més de ser gestors i administradors de Lucum, són membres del consell d'administració i mandatari i gerent de la fortuna del client, respectivament.

Segons va explicar De Orleans el 2 de març en una entrevista a El País, "hi ha un director, que és qui firma i administra les coses, que és el senyor Canonica, i un assessor d'inversions, en aquest cas Arturo Fasana; ha sigut així des del principi".

Bertossa va ordenar primer bloquejar el compte de la fundació Zagatka el 2018. I va prendre declaració a De Orleans el 10 d'octubre del 2018, que hi va comparèixer com a persona cridada a prestar declaració (personne appelée a donner des renseignements).

Segons l'article 178 del Codi de Procediment Penal suís, s'entén com a persona cridada a donar informació a tothom qui, sense ser imputat, pugui resultar autor dels fets que cal aclarir o d'un delicte connex, bé sigui com a partícip dels fets o tenint la condició d'imputat en un altre procediment per una infracció relacionada amb les que es volen aclarir.

La persona cridada a donar informacions té una posició intermèdia entre l'imputat i el testimoni, i pot declarar assistida de lletrat. No se la pot castigar per fals testimoni.

Pocs dies després de la declaració de De Orleans, que va assegurar ser l'únic beneficiari de la fundació Zagatka i va negar ser un home de palla del seu cosí –malgrat que Joan Carles figura com a tercer beneficiari–, Bertossa va dictar una ordre de desbloqueig dels fons de la fundació.

Zagatka ha pagat importants despeses de Joan Carles I entre el 2016 i el 2018, com ara els vols amb jet privat, sense que el rei emèrit aparegui als contractes amb l'empresa contractista. Qui els ha firmat és Álvaro de Orleans. Es comptabilitzen en aquest període 5 milions d'euros en vols a Abu Dhabi i altres països del golf Pèrsic, les Bahames i la República Dominicana.

L'origen dels fons de Zagatka és contradictori. El diari britànic Daily Telegraph va informar el 15 de febrer passat de l'existència d'aquesta fundació reproduint un document del banc Credit Suisse, on la fundació va mantenir un compte entre el 2003 i el 2015.

Segons el document, anomenat "perfil de clients gestionats per gestor de fortuna extern" i datat el 2009, a l'apartat on diu "Especifiqui com es van adquirir inicialment els actius" la resposta és: "Comissió percebuda per la presentació dels que van intervenir en la venda del Banco Zaragozano al Barclays a Londres".

El diari xifrava en 50 milions de francs suïssos la comissió (44,5 milions d'euros). El següent que va esmentar el nom de Zagatka va ser el rei Felip VI al seu comunicat del 15 de març passat, quan va negar tenir coneixement que hi figurava com a quart beneficiari.

Entre Lucum i Zagatka

Hi ha un paral·lelisme entre Lucum i Zagatka. La primera fundació es va crear a Panamà el 2008 per rebre la presumpta donació de l'Aràbia Saudita; la segona es va crear a Liechtenstein el 2003.

El maig del 2003 el banc britànic Barclays va adquirir mitjançant oferta pública amistosa el 98,3% del Banco Zaragozano després d'obtenir l'acord amb els principals accionistes, Alberto Cortina i Alberto Alcocer, que van rebre per la venda dels seus paquets 230,4 milions d'euros i 226,3 milions, respectivament (uns 457 milions d'euros).

La comissió pagada, segons el Daily Telegraph, ascendia a 50 milions de francs suïssos (44,5 milions d'euros).

L'amistat entre els dos cosins, anomenats los Albertos, és sòlida i estreta des de fa dècades.

L'advocat de De Orleans, el penalista Jean-Marc Carnicé, ha assenyalat a aquest diari que no hi ha a la comptabilitat de Zagatka cap entrada que acrediti la presumpta comissió. "Es tracta d'un error del responsable de donar la informació a Credit Suisse, el gestor de la fortuna, el senyor Arturo Fasana", va assegurar a El País en una conversa telefònica aquesta mateixa setmana.

A l'interrogatori a De Orleans, el fiscal Bertossa no va preguntar per la presumpta comissió de la venda del Banco Zaragozano.

El 2015, sis anys després de l'explicació cursada per Fasana a Credit Suisse, els gestors de Rhône Gestion van decidir canviar d'entitat bancària. A la nova versió sobre el perfil del client, s'especificava que la fortuna tenia l'origen en l'herència de la família de De Orleans i de les seves empreses.