La Fiscalia s'inclina per arxivar la causa a l'exrei per l'AVE de la Meca

MadridL'equip de quatre fiscals que coordina el fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos s'inclina per arxivar les diligències obertes al juny sobre un presumpte delicte de suborn en l'adjudicació de l'obra de l'AVE de la Meca, a l'Aràbia Saudita, a través del pagament d'una comissió de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) l'agost del 2008 a un compte suís de l'aleshores rei Joan Carles I. La inviolabilitat de la qual gaudia el monarca fins a la seva abdicació el 2014 és, segons fonts coneixedores de la investigació, la muralla infranquejable per exigir-li, en el cas que n'hi hagi, responsabilitats penals. Tot i que no s'ha adoptat la decisió, aquesta és l'orientació.

"Entre el paraigua de la inviolabilitat, la prescripció i la interpretació del delicte de blanqueig, que requereix un delicte antecedent, com podria ser el suborn, la dificultat que el delicte fiscal pogués projectar-se a després del 2014, o la circumstància que no s'hagi fet declaració de béns quan, el 2012, segons la informació procedent de Suïssa, el llavors rei va fer una donació irrevocable a favor de Corinna, tot això deixa molt poc marge", ha assenyalat una font judicial a l'ARA.

La investigació s'ha nodrit de la documentació sol·licitada el febrer del 2020 per la Fiscalia Anticorrupció al fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, sobre la fundació Lucum, el primer i únic beneficiari de la qual era Joan Carles I fins a designar el 2011 com a segon beneficiari l'aleshores príncep Felip, actual rei d'Espanya. Lucum va ser creada a Panamà el juliol de 2008 per rebre, segons la investigació de la Fiscalia de Ginebra, a través d'un compte al banc Mirabaud, el 8 d'agost del 2008 –número 505.523- la transferència de 64,8 milions d'euros, procedent del ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita. El president de la fundació era Arturo Fasana, fundador i soci de Rhône Gestion, que administra patrimonis de gent acabalada. Fasana i l'advocat Dante Canonica van fer un vestit a mida per a Joan Carles I després de visitar-lo Palau de la Zarzuela. Van ordenar crear des de Ginebra Lucum a Panamà. Canonica va actuar com a secretari del consell d'administració.

Quatre anys després d'ingressar els diners, Joan Carles I va fer, a finals de maig del 2012, una "donació irrevocable" dels 64.800.000 d'euros a la seva examant, que a seu torn va invertir part d'aquests fons en compres de diferents immobles en diversos països (Suïssa, el Regne Unit, els Estats Units i d'altres). Però Bertossa no només ha investigat la fundació Lucum i el seu compte al banc Mirabaud en relació amb els diners procedents de l'Aràbia Saudita. També ha reunit documentació confiscada a Rhône Gestion d'una altra fundació anomenada Zagatka (enigma, en rus), creada cinc anys abans, el 2003, a Vaduz, Liechtenstein.

Una estructura semblant a la de Lucum

Aquesta fundació té com a primer beneficiari Álvaro d'Orleans-Borbó, com a segon el seu fill Andrés d'Orleans-Borbó i San Martino, com a tercer Joan Carles de Borbó i Borbó, com a quart Felip de Borbó i Grècia, i els cinquens beneficiaris són les filles de Joan Carles I, Elena i Cristina. D'Orleans és cosí llunyà de Joan Carles I. L'estructura de gestió de Zagatka és semblant a la de Lucum. L'advocat Canonica és membre de consell d'administració, i el gestor Fasana l'administrador extern.

La investigació del fiscal Bertossa ha posat en relleu, sobre la base de les factures comptabilitzades en els llibres de Zagatka, que la fundació va abonar 5 milions d'euros en lloguer d'avions privats utilitzats per Joan Carles I del 2016 al 2018, quan ja havia abdicat, en viatges a les Bahames, la República Dominicana, Bahrain, la Unió dels Emirats Àrabs Units i altres països. Amb molta anterioritat a aquestes factures, Corinna va fer entre el 2004 i el 2009 viatges en avió, en alguns casos amb familiars, les despeses dels quals van ser cobertes per la fundació Zagatka, per una quantitat de 3 milions d'euros. El 2011 Corinna va haver de pagar aquests 3 milions d'euros a petició d'Álvaro d'Orleans i Joan Carles I.

D'Orleans no està imputat per presumpte delicte de "blanqueig de capitals agreujat" en la investigació suïssa –com és el cas d'Arturo Fasana, Dante Canonica, Corinna i el banc Mirabaud–, però en els enregistraments de l'excomissari José Villarejo fetes a Corinna a Londres, difosos el juliol del 2018, l'examant del rei li explica que D'Orleans és un testaferro de Joan Carles I en els comptes bancaris helvètics: "Han posat algunes coses a nom del seu cosí, que és Álvaro d'Orleans-Borbó. Els comptes de bancs a Suïssa s'han posat al seu nom... Ara estan intentant que jo passi aquestes coses a l'Álvaro a través del Dante [Canonica]. M'estan fent la guerra perquè jo no vull cometre un delicte. És ell [Álvaro d'Orleans-Borbó] qui paga els vols a Los Angeles. Aquests vols privats surten de Torrejón, de la zona militar, per no estar controlats... És ell, l'Álvaro, qui els està pagant".

El fiscal Bertossa va decidir no imputar D'Orleans, però va ordenar al Credit Suisse "segrestar" (bloquejar) els fons de la fundació, uns 14 milions d'euros, fins a veure si hi havia relació amb l'objecte de la seva investigació: la presumpta comissió pagada en l'obra de l'AVE Medina-la Meca i una possible relació amb la fundació Lucum. D'Orleans sol·licita al fiscal declarar voluntàriament en qualitat de "persona cridada a donar informacions". Es tracta d'una figura (PADR) que la legislació suïssa situa com a intermèdia entre imputat i testimoni. No té obligació de dir la veritat i, per tant, no està amenaçat pel delicte de fals testimoni. I, a més, pot acudir assistit per un lletrat.

Tornar els diners

Bertossa el va citar el 10 d'octubre del 2018 juntament amb els altres tres imputats fins aquell moment, els esmentats Fasana, Canonica i el banc Mirabaud & CIE, SA), representat pel seu administrador, Luc Thevenoz. Sobre per què la fundació Zagatka va pagar les despeses de viatge de Corinna, que es van elevar a 3 milions d'euros, D'Orleans va explicar que Joan Carles I li va encarregar buscar una companyia per llogar avions. El finançament d'aquests viatges per part de Zagatka, ha assenyalat, intentava ser una ajuda a la família reial espanyola, "la meva família", va dir. Segons el seu relat, Joan Carles I va fer molts viatges. Quan va adonar-se que Corinna també se n'havia beneficiat, va dir al rei que la situació no era apropiada. Finalment, D'Orleans va sol·licitar el reemborsament a Canonica, que va donar l'ordre de tornar els diners.

El fiscal fa veure a D'Orleans que Joan Carles I no tenia necessitat d'aquesta ajuda perquè disposava dels 64.800.000 euros. D'Orleans apunta que ignorava aquest fet. "Es tracta d'una gran sorpresa per a mi. Pertanyo a una branca familiar que gràcies a les seves activitats en la indústria italiana disposa de molts més mitjans. En la meva ment, Joan Carles I no disposava de mitjans importants a part dels que paga el contribuent espanyol o els oferts oficialment per les empreses espanyoles", assenyala.

Bertossa pregunta per diferents transferències al compte de Zagatka al banc Credit Suisse, com per exemple quatre ingressos de 250.000 euros el març i el juliol del 2008. D'Orleans respon que no ho recorda. Canonica, al seu torn, assenyala que necessita veure la documentació. El fiscal també pregunta a D'Orleans per un ingrés del desembre del 2008 per valor de 5,5 milions d'euros, que provoca una resposta errònia de D'Orleans. Bertossa, així mateix, li exhibeix un document que acredita l'ingrés d'un xec de 4.689.930 dòlars del 25 de maig del 2009. Segons D'Orleans, es tracta de la seva remuneració per assessorar sobre el desenvolupament de terrenys a la platja del Carmen, a Mèxic, una empresa immobiliària que diu que és caribenya, el nom de la qual diu que no recorda, encara que Bertossa aconsegueix que recordi que l'espanyola Huarte havia adquirit els terrenys.

Huarte, en realitat, ja no existia el 2009, quan ja era OHL, sota control de Juan Miguel Villar Mir, que va ser un dels líders de l'obra de l'AVE Medina-la Meca. Bertossa no pregunta per una altra operació: la comissió per la venda de Banco Zaragozano, controlat per Alberto Cortina i Alberto Alcocer, amics de Joan Carles I, al Barclays Bank de Londres. I és que en el formulari d'obertura del compte de Zagatka al Credit Suisse, el 2009, (vegeu el document), allà on se sol·licita "especificar com es van adquirir inicialment els valors patrimonials", Fasana, que figura en els documents bancaris com "mandatari gerent de la fortuna del client", declara: "Comissió rebuda en relació amb la reunió de parts interessades durant la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank a Londres".

Canvi de banc

El març del 2015 Canonica decideix canviar d'entitat bancària i obre un compte a nom de la fundació Zagatka, amb un ingrés de 13.700.000 euros, al banc Lombard Odier de Ginebra. I on pregunten per l'"origen dels fons" (vegeu el document), ara hi posa: "Herència del pare mort i plusvàlua generada per la cartera en els últims 15 anys (+ 90%). Producte també de la seva activitat professional així com de les seves participacions en diferents empreses. Procedeix del compte del mateix nom a Credit Suisse, Ginebra".

Bertossa no ha trobat ni rastre de la comissió per la venda del Banco Zaragozano en els llibres de Zagatka, segons han explicat a l'ARA Philippe Cottier i Jean-Marc Carnicé, advocats de D'Orleans. Després d'acabar les dues hores de declaració, el 10 d'octubre del 2018, el fiscal Bertossa anuncia que desbloquejarà els fons, uns 10 milions d'euros, de Zagatka. El 12 d'octubre del 2018 envia a Lombard Odier una resolució amb una frase: que s'aixequi el segrest amb efecte immediat.

La sala segona del Tribunal Suprem ha enviat a la Fiscalia la querella presentada al juliol per Òmnium Cultural contra Joan Carles I, com és preceptiu abans de pronunciar-se sobre l'admissió a tràmit. Fonts judicials apunten que l'equip del fiscal Campos, després d'examinar el paraigua de la inviolabilitat, la prescripció i possible delicte fiscal, s'orienta cap a l'arxivament de les diligències perquè considera que la inviolabilitat de l'article 56.3 de la Constitució l'eximeix de responsabilitat en el moment dels fets, fins i tot en el cas que s'acredités delicte.

Bertossa no ha trobat proves que vinculin els 64.800.000 euros transferits el 2008 per l'Aràbia Saudita a una comissió pagada per mitjançar en l'adjudicació de l'obra de l'AVE. L'única via, segons fonts judicials, que permetria superar la barrera de la inviolabilitat seria canviar l'objecte de la investigació cap a una presumpta fortuna que Joan Carles I seguiria ocultant a l'estranger a partir del 2014, quan ja no el protegeix la inviolabilitat. Això portaria a indagar des d'Espanya la veritable propietat de la fundació Zagatka per veure si Joan Carles I ha amagat diners a l'exterior. El punt de partida per a això seria sol·licitar una ampliació de la comissió rogatòria a Suïssa, centrada fins ara en la presumpta comissió pagada en el projecte AVE-Medina-la Meca.