Foc i memòria

En el meu primer viatge a Varsòvia em va impressionar molt el que em van explicar sobre la destrucció de la ciutat pels nazis. No tan sols van provocar la destrucció física dels edificis sinó que, per tallar d’arrel qualsevol somni de reconstrucció, van cremar les carpetes i arxius en els quals es guardaven els plànols de les edificacions. No n’hi havia prou, per tant, d’aniquilar el present sinó que també s’havia d’anul·lar el passat, perquè l’existència del passat és l’autèntica condició per a la possibilitat del futur. La crema de llibres, a la qual els nazis eren tan aficionats però que tenia una tradició mil·lenària, és el màxim símbol de l’erradicació de la memòria.

Ray Bradbury ho sabia quan va concebre Fahrenheit 451, la seva novel·la més celebrada i citada. Bradbury va dibuixar una civilització en què els llibres estaven prohibits. Perseguits els seus posseïdors, els llibres que es descobrien eren reduïts a cendres per uns bombers especialment dedicats a aquesta missió. Guy Montag, el protagonista, és un d’aquests bombers que, en el transcurs de l’acció, canvia d’actitud i se suma a un grup de resistents que combat la dictadura memoritzant textos literaris. Per això, força sovint, evoquem Fahrenheit 451 quan apunta algun tipus de censura.

Però el 1953, data de la publicació de la novel·la, en ple maccarthisme, Bradbury ja imagina un món en el qual no tan sols es cremen els llibres sinó que omnipresents pantalles vomiten una permanent mentida. Aquesta és la perspectiva menys comentada però més profètica de l’escriptor nord-americà. Podem preguntar-nos, des del nostre present, si la metafòrica crema de llibres no es du a terme avui a través d’una permanent dissolució de la memòria promoguda per la tirania de l’actualitat i els seus mecanismes. No fan falta fogueres en el sentit literal; n’hi ha prou amb la instauració de l’amnèsia com a política dòcilment assumida per la societat. El culte a la ignorància, que la nostra època ha fet seu, fa que no sigui tan extravagant la imatge, proposada per Bradbury, d’uns resistents que secretament conserven els textos literaris. Llegir (no mirar lletres, llegir) constitueix una activitat subversiva. És el patrimoni dels lliures.