Els fons europeus contra el coronavirus: ni xecs en blanc, ni 'homes de negre'

Els estats hauran de presentar plans de reformes, però les condicions, per ara, no són fiscals

Els comissaris econòmics, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni.
i Júlia Manresa Nogueras
28/05/2020
4 min

Brussel·lesLa crisi econòmica provocada pel coronavirus ha arribat quan encara quedaven per tancar algunes de les ferides de la crisi anterior. Una d'aquestes és l'austeritat, vinculada per concepte amb Brussel·les, la troica i els seus famosos homes de negre (els funcionaris de la Comissió, el Banc Central Europeu i l'FMI que controlaven les finances dels estats rescatats). Per això, la seva ombra plana encara sobre la proposta del pla de recuperació de la Comissió Europea, que suposa posar a disposició dels estats fins a 750.000 milions d'euros entre crèdits i transferències. ¿A canvi de què? No són un xec en blanc, hi haurà condicions, però tampoc no hi haurà homes de negre.

Tenint sempre present que per ara es tracta d'una proposta que els governs han de negociar i l'Eurocambra ha de validar, l'esperit que acompanya el pla de recuperació de la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, parla més de reconstrucció que de retallar. "Això no va de condicionalitat o d'intrusió de Brussel·les. No és un nou programa d'ajustos amb un altre nom, és una eina nova, un programa voluntari basat en les prioritats nacionals", defensava aquest dijous el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.

Dels 750.000 milions proposats per Von der Leyen, el mecanisme de Recuperació i Resiliència comptarà amb 560.000 milions d'euros, que els estats de la UE rebrien entre el 2021 i el 2024, la resta s'afegeixen als fons de cohesió, a un programa per reforçar la sanitat i a rescatar empreses amb problemes d'insolvència. I d'aquest poc més de mig bilió, 310.000 milions són subsidis (a fons perdut) i 250.000 milions més són crèdits.

El procés per accedir als fons

Què han de fer els governs per accedir a aquests diners i a què s'exposen? Hauran de presentar un pla amb totes les inversions i reformes que volen fer amb els diners. S'haurà de fixar un calendari amb objectius finals i intermedis perquè els diners es vagin desemborsant per trams. Caldrà enviar-ho abans de l'abril que ve o en una versió preliminar abans de l'octubre d'aquest mateix any amb l'esborrany de pressupost per al 2021.

També s'haurà de justificar que aquestes inversions i reformes s'alineen amb els objectius europeus i amb les recomanacions que la Comissió fa semestralment a cada estat. I aquí està la clau. Aquestes recomanacions (que sovint no es compleixen) poden anar lligades a reformar el sector energètic, simplificar els tipus d'IVA o, com es demanava a Espanya el juny del 2019, a fer "un ajust estructural anual del 0,65% del PIB" o "preservar la sostenibilitat del sistema de pensions".

Ara bé, les recomanacions en context de pandèmia han sigut fins ara molt diferents. Les normes sobre els límits de dèficit i deute estan suspeses i es recomana invertir més en sanitat i garantir que els ajuts arriben als més vulnerables. Per això, la Comissió preveu que els estats hagin de justificar per què els fons ajudaran a modernitzar l'economia, crear ocupació, millorar la cohesió social o caminar cap a la transició verda i digital. Després, Comissió i estats (per majoria qualificada) ho hauran d'aprovar, esmenar o rebutjar en un màxim de quatre mesos. Hi haurà una avaluació que pot comportar que es congelin els diners si es considera que no es compleixen els objectius.

Els riscos i el debat polític

¿Però qui i com decideix quins són aquests objectius? Qui i com decideix si aquestes inversions són les "adequades"? La Comissió i els estats. El Parlament només té caràcter consultiu. Aquí rau el debat sobre si hi ha el risc que s'acabin convertint en una futura obligació de retallar o no. "Òbviament les reformes poden ser progressistes o conservadores, però això anirà en funció de cada govern", explica l'eurodiputat socialista Jonás Fernández, que creu que en la proposta no s'hi amaga una via cap a l'austeritat perquè s'ha après la lliçó. Fernández creu que l'enfocament actual és "molt diferent" al de fa 10 anys amb el rescat a Grècia, quan es va prioritzar "maximitzar les possibilitats de tornar els crèdits", mentre que ara es prioritza enfortir les economies. En una línia similar s'expressa l'eurodiputat de Ciutadans, Luis Garicano, que defensa que "és lògic que en ser fons europeus es gastin d'acord amb les prioritats del semestre europeu".

Però Garicano i Fernández també defensen que cal implicar més el Parlament Europeu (que ara només té un paper consultiu). I així també ho reclama Ernest Urtasun, d'En Comú Podem: "És clar que no hi haurà homes de negre, però els plans nacionals s'hauran de fer d'acord amb uns objectius que ningú ha discutit, que fan els funcionaris de la Comissió, cosa que no és gaire democràtica". Urtasun recorda que aquestes recomanacions s'han lligat al Pacte d'Estabilitat, vinculat a l'austeritat i que ara està suspès però que tornarà a activar-se. En canvi, Dolors Montserrat del Partit Popular, creu que el Parlament Europeu ja fa la seva part amb la legislació actual i defensa que "és important el control perquè la solidaritat no és un txec en blanc per als governs", sinó que els fons s'han d'utilitzar de manera "eficient" en beneficis dels més perjudicats. Montserrat creu que la proposta de la Comissió és "positiva perquè garanteix la solidaritat" i evita respondre sobre si hi ha alguna possibilitat que acabi amb mesures d'austeritat.

stats