La força del 50+1
Poques vegades s’havia parlat amb tanta desgana d’un Bayern - Borussia Dortmund com el d’aquesta jornada (6-0), per la diferència actual entre els dos equips, però amb la Bundesliga ja vista per a sentència -els bavaresos estan a punt de sumar el seu sisè campionat consecutiu- la força explosiva de l’enfrontament l’han posada els dirigents i, ni més ni menys, en relació a un dels temes més importants del futbol alemany, l’anomenada regla del 50+1, segons la qual el control majoritari d’un club (com a mínim el 51%) es queda en mans d’aquells a qui realment els importa més l’entitat: els fans.
La setmana passada en una assemblea de la Lliga Alemanya de Futbol (DFL) es va sotmetre a votació la proposta de flexibilitzar aquest model. Divuit dels 34 clubs de Primera i Segona alemanys van votar perquè el 50+1 millorés la seva “seguretat jurídica” i mantingués el seu rumb de protecció davant xeics, oligarques i altres magnats. La veu cantant d’aquesta postura en l’assemblea la va tenir el St. Pauli, mentre que a l’altre cantó ideològic s’hi va situar el Bayern. El president de la directiva del club bavarès, Karl-Heinz Rummenigge, va advertir aquesta setmana a través del Kicker que si la Bundesliga no s’obre a nous inversors perdrà rellevància internacional i cada cop serà un campionat més avorrit. Rummenigge va citar el Chelsea (amb un inversor rus), el Manchester City (d’Abu Dhabi) o el PSG (de Qatar) com a exemples de la nova qualitat que adquireixen els clubs oberts a capital estranger. És obvi que la fàcil rèplica seria recordar els casos d’altres clubs històrics, com el Blackpool, el Portsmouth i el Coventry City, que han combatut gairebé l’extinció, o excampions d’Europa com l’Inter i el Milan, que deambulen bastant perduts després d’obrir-se a inversors de més o menys dubtosa reputació. En tot cas, Rummenigge va lamentar que el director general del Dortmund, Hans-Joachim Watzke, no s’alineés, com a representant d’un altre club ambiciós d’Alemanya, amb la seva opinió. El dirigent del Borussia va trigar poc a pràcticament acusar-lo de fomentar “una escissió ideològica en el futbol alemany”.
Per ara, els defensors del 50+1 han aconseguit respectar una peculiaritat de la Bundesliga amb la comprensió que el futbol és més que esport: és un patrimoni cultural i social a protegir. És evident que l’abolició d’aquesta norma tampoc solucionaria el principal problema de fons, la progressiva debilitació de la competició alemanya, però debats sobre la flexibilització de la reglamentació o sobre la comercialització dels drets televisius han de continuar a mitjà termini per possibilitar un enfortiment de la Bundesliga sense vendre’s l’ànima, com han fet altres campionats.
