Quan tot el que passa no s'ha de quedar al vestidor

Barcelona“Existia una doble vida. Una cosa era l'entrenador a la pista, molt autoritari, molt dur, al límit. i una altra el de fora. La frase que es repetia era sempre la mateixa: 'el que passa al vestidor, es queda al vestidor'”. La frase es va poder escoltar dimecres a 'Trenquem el silenci en l'esport', un fòrum que es va celebrar dimecres al Museu de l’Esport Melcior Colet de Barcelona. L'esdeveniment s’emmarcava en el projecte VOICE, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea en què hi participen vuit universitats europees, entre les quals hi ha la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Una segona víctima va relatar com després de l'entrenament l'entrenador les feia posar en fila i els donava indicacions del que podien i del que no podien fer: “Amb qui podies parlar, quina música podies escoltar, com t’havies de vestir i com no... Ens deia que no podíem explicar el que passava allà dins perquè ningú ho entendria, i ens repetia que calia patir per aconseguir el que volíem”.

L'exjugadora internacional de voleibol Marta Gens i l'exjugador de bàsquet Roger Grimau, ambaixadors del projecte VOICE, van donar veu a les víctimes presents en el fòrum en un format d’entrevistes que van permetre mantenir l’anonimat dels testimonis i de l’esport en què es van produir els abusos.

Responent a les preguntes formulades pels dos ambaixadors, es van escoltar testimonis sobre falta de protecció en l’àmbit del seu esport i sobre la posició de poder que tenia l’entrenador sobre els esportistes. “El club buscava resultats, no mirava què passava als entrenaments”, va denunciar una de les víctimes, mentre una altra va explicar que “de cara als pares era l'entrenador perfecte, però de portes endins era diferent”.

En el transcurs del fòrum també es va incidir en el sentiment de culpabilitat i de vergonya de les víctimes, que les duia a no denunciar la situació: "Tinc més por del que dirà la gent sobre el que m’ha passat, que no pas del que m’estava fent", va dir un testimoni. "No et passa pel cap parlar del tema amb ningú, ni tan sols amb els companys d’equip", va afegir un altre. “Fins i tot et planteges que, malgrat que no t’agrada el que et fa, potser és el que realment toca".

Els testimonis també van coincidir en la definició del comportament del seu abusador. “Escull els nens més desenvolupats, guapos i alts, amb personalitats fàcils de manipular però que no es trenquin a la primera, i es guanya la confiança de les famílies, del club, de la federació... per poder fer el que li doni la gana”, van coincidir les víctimes.

Els participants en el fòrum van insistir en la necessitat que aquest tipus de delicte no prescrigui: “A un nen de 12 a 20 anys no li pots demanar que denunciï els fets. Cal un entorn idoni, i ho fas quan estàs preparat perquè has de reviure el mal, et sents culpable de nou, tens por del que dirà la gent de tu...”.

La doctora Montse Martí és la responsable del projecte a Espanya. Al fòrum també hi van participar Marisol Ayala i Miguel Ayala, els dos periodistes que, a través d’un llibre, han posat veu a bona part del centenar de víctimes del Cas Karate, el major cas de pederàstia en l'esport protagonitzat per Fernando Torres Baena, que va ser president de la Federació Canària de Karate.