Els còmplices

Sovint les situacions es van deteriorant davant dels nostres ulls sense remei. Veiem com es van enquistant, com es van podrint, com es van perdent les ocasions d'actuar com a adults entre reaccions d'intolerància i fugides endavant disfressades d'arrogància. Espanya està en plena fugida endavant. Les crides patriòtiques a defensar l'Espanya eterna connecten cada cop amb més electors i poden ser la mort de l'Espanya moderna, que no ha sabut imposar el diàleg, el respecte a la diversitat i la política responsable que té la dignitat de no donar respostes fàcils a problemes complexos. L'ideari de Vox, que no té res a envejar al Front Nacional, ha entrat al Parlament andalús amb fanfàrria, i els partits que tant defensen la Constitució li han donat la benvinguda esperant treure'n rèdit a curt termini. Veurem els pròxims dies si en la carrera a la Moncloa que té aquesta primera etapa a la Junta d'Andalusia s'hi val tot, i em temo que el dubte quedarà convertit en una pregunta retòrica. Vox connecta amb l'augment de la ultradreta a Europa i és expressió de la por, la incertesa en temps de globalització, la reacció a l'alliberament dels costums amb actituds homòfobes i misògines, però també té una gran dosi de catalanofòbia. El PP i Ciutadans hauran de decidir quina carta de naturalesa li donen a Vox, però també ho haurà de fer el PSOE. Sánchez ha de triar si planta cara i renova el lideratge i un partit corrupte i arnat a Andalusia o es deixa acomplexar per la reacció.