La fotògrafa de la màfia
A Movistar+ hi trobareu un documental que repassa la trajectòria professional i personal de la fotògrafa italiana Letizia Battaglia. Val la pena veure’l perquè és molt més que un treball biogràfic. La fotógrafa de la mafia és un projecte periodístic molt ben executat que sap oferir a l’espectador un relat sobre els pitjors anys de la màfia siciliana a través de la sensibilitat d’una fotògrafa que s’ha acostat al seu horror amb molta valentia i transparència. Letizia Battaglia, que està a punt de fer 85 anys, va començar a fer fotos amb quaranta anys, deixant enrere un matrimoni que no li permetia participar en la vida amb la llibertat i intensitat que ella desitjava. Battaglia explica: “La càmera de fotos em va donar l’oportunitat de ser persona. Perquè abans no era realment una persona”. Va ser a través de l’objectiu que va sentir la necessitat de comprometre’s socialment amb el seu entorn, d’entendre el que passava al seu voltant i compartir el dolor amb la gent que patia. La fotografia li va donar un punt de vista i, a la vegada, ella amb la seva feina ha pogut donar-lo a aquells que observen les seves fotografies. En un context d’enorme violència i masclisme, ella va reivindicar el seu espai. “Prepares el focus, la distància i el temps i després estossegues perquè no se senti el clic”, diu Battaglia recordant l’enorme pressió sota la qual sovint treballava. La fotògrafa era la persona que arribava molts cops abans que ningú a les escenes més atroces de la màfia i les retratava mostrant-ne la cruesa però també ensenyant quin era l’immens dolor que provocaven aquells assassins, no només a nivell humà sinó també social. La mateixa fotògrafa explica que sempre ha sentit una enorme contradicció entre l’horror que representen les seves fotografies i la bellesa estètica que indubtablement hi ha en aquelles imatges. “Sempre somiava que cremava els meus negatius”. Però són precisament aquestes fotografies tan potents el que ha permès que la seva feina i el seu missatge arribin més lluny. El documental narra, des del punt de vista de Battaglia, com va ser l’assassinat del jutge Falcone i més tard el del jutge Borsellino. I també el macrojudici a més de quatre-cents membres de la màfia. Battaglia explica que en aquells casos es va sentir emocionalment incapaç de fer servir la càmera: “Les fotos que no vaig fer són les que em fan més mal”, admet ara que han passat els anys. Les imatges televisives d’arxiu de l’època són esborronadores.
El documental explica el drama de la màfia siciliana i paral·lelament aprofundeix en la personalitat de la fotògrafa. Ho fa a través d’alguns dels seus examants. Fotògrafs més joves que ella amb qui, en diferents moments de la seva vida, ha compartit feina i llit.
La fotógrafa de la mafia és un documental molt recomanable per recordar-nos la importància de la mirada i el compromís vital a l’hora d’explicar la realitat.
