El fracàs dels Balcans
Oliver Ivanovic va ser un personatge controvertit que va jugar en diversos bàndols en la política serbokosovar. Però el seu assassinat a trets, dimarts passat, a Mitrovica posa en risc les converses, impulsades per la UE, entre Pristina i Belgrad. “El rastre de la culpa va cap al nord i no cap al sud”, escrivia Tim Judah, expert en la regió, poc després del tiroteig d’Ivanovic, considerat ara un moderat dins de la delegació que participava en aquest diàleg. Però aquesta mort té molts culpables, perquè és fruit d’un fracàs a càmera lenta que s’estava coent a la regió.
Analistes del Parlament Europeu ja advertien, a principis d’any, que “l’erosió de la democràcia, l’estat de dret i la llibertat d’expressió” als Balcans Occidentals seria un dels principals focus d’atenció per a la UE en aquest 2018. Els observadors de l’Eurocambra reclamaven accelerar el procés d’ampliació dels Vint-i-set per intentar revertir el nacionalisme que es torna a escampar per la regió. “A Kosovo el crim organitzat i la corrupció no paren de créixer i el sistema judicial encara és massa vulnerable a les interferències polítiques”, afegien. També el Crisis Group havia denunciat que “el clima polític a Kosovo fa mesos que està enverinat” i que la crisi regional continua encara víctima d’aquest sentiment tan arrelat, conseqüència dels acords de pau, que fa creure al guanyador que té dret a tot. “Les sensibilitats locals són el factor de risc més important de la regió, més encara que la geopolítica”, considera el Crisis Group.
“Tots hem fracassat a Kosovo”, es lamenta el politòleg Krenar Gashi. “Els serbokosovars han fracassat perquè no han sigut capaços de construir una realitat política i social en què es puguin defensar posicions diferents” i els albanokosovars “hem fracassat perquè hem sigut incapaços de posar les institucions del país a l’abast dels serbis de Kosovo”, explica aquest investigador de la Universitat de Gant.
La situació als Balcans es deteriorava mentre Rússia i la UE mesuraven les forces de la seva influència a la regió. Els països dels Balcans Occidentals estan tan desil·lusionats amb Occident i la seva incapacitat de complir amb les expectatives generades que s’han buscat alternatives. Rússia -diu Maxim Samorukov, expert del Carnagie a Moscou- es va convertir en aquesta alternativa. “El sentiment de ser tractats injustament per aquest Occident hipòcrita ha forjat una relació sense precedents entre russos i serbis, no només amb els que viuen a Sèrbia sinó també entre les minories influents en els països veïns”, diu Samorukov. Però l’estancament econòmic, els preus baixos del petroli i les noves prioritats russes al Pròxim Orient i el Pacífic estan relegant els Balcans en la llista de prioritats del Kremlin. Els diners russos i els contractes energètics promesos ja no hi arriben amb la mateixa facilitat. La UE torna a ser una alternativa però per això hauria de començar a respondre, incentivar més reformes i comprometre’s amb el futur d’uns països que el 2014 ja van haver de sentir com el president de la CE, Jean-Claude Juncker, prenia possessió del càrrec anunciant que no hi hauria cap nova ampliació de la UE en el seu mandat. Un titular que es va traduir en involució política, oligarques al poder i nous autoritarismes. El buit europeu es va omplir amb vells fantasmes i nous aliats estratègics. L’assassinat d’Ivanovic és el senyal d’alerta que ha de retornar la iniciativa política comunitària als Balcans.
