El fracàs de la triple dreta obre una porta a Sánchez
BarcelonaLa triple dreta que formen PP, Cs i Vox havia marcat el 10 de febrer en el calendari com el dia en què l'Espanya honrada i digna sortiria massivament al carrer contra Pedro Sánchez, un president il·legítim per haver fet cessions intolerables a l'independentisme, com ara la controvertida figura del relator. Però no ha passat res d'això. Els tres partits, amb les seves respectives maquinàries i un notable suport mediàtic, només han aconseguit reunir 45.000 persones a la plaça Colón de Madrid. No val la pena entrar en discussions numèriques perquè fins i tot si haguessin sigut el doble hauria sigut igualment un fracàs. L'intent de crear un clima irrespirable al carrer contra Pedro Sánchez, a l'estil de Juan Guaidó a Veneçuela, s'ha saldat aquest diumenge amb una derrota estrepitosa. El president socialista no només surt viu de la jornada d'avui, sinó que té marge per rectificar el cop de porta al diàleg que va escenificar divendres la vicepresidenta Calvo.
Pedro Sánchez no ha de tenir por i ha de llegir l'escassa capacitat de convocatòria de la dreta com un aval a la seva política de diàleg amb Catalunya. Potser té una oposició ultramuntana en contra i molts dels seus 'barons' li són clarament deslleials, però té prou suport popular per tirar endavant el diàleg, tal com demostrava també l'última enquesta del CIS. Ara és justament el moment de fer un pas, que hauria de ser valorat també a la plaça de Sant Jaume, per instal·lar definitivament el paradigma del diàleg davant el desconcert de la dreta, que no s'acaba d'explicar per què havia punxat.
I és que les cares de Pablo Casado i Albert Rivera, que no han pogut evitar la foto amb Vox, eren tot un poema. La manifestació d'avui suposa el blanquejament definitiu de l'extrema dreta per part de PP i de Ciutadans, que a la plaça Colón van exercir de mers comparses de Santiago Abascal i el seu lloctinent Ortega Smith. No, la d'aquest diumenge no ha sigut una manifestació de l'Espanya democràtica, com pretenien PP i Cs, sinó de l'Espanya nacionalista i rància, la que representa Vox i que es va plasmar en un manifest surrealista. La que ara té carta blanca per destil·lar el seu discurs de l'odi contra tot allò que s'aparta del seu ideari, siguin independentistes catalans, immigrants, feministes o fins i tot membres del PSOE. El qui ho ha vist més clar és Manuel Valls, que ha estat prou hàbil per evitar una foto incòmoda.
Pablo Casado i Albert Rivera han comès un error colossal perquè han cremat un cartutx que només es pot fer servir una vegada, i a sobre han alimentat el monstre ultra. Però tot i això no és previsible cap marxa enrere en la seva estratègia de la crispació i l'enfrontament civil, la via sempre més irresponsable per accedir al poder. Només cal esperar, però, que Pedro Sánchez sàpiga aprofitar l'oportunitat que li brinda el fracàs de la manifestació per passar a l'ofensiva i no deixar-se impressionar pels discursos apocalíptics de la dreta. Avui s'ha obert, de forma inesperada potser, una porta. Ara cal ser prou valent per traspassar-la.
