El tercer sector social davant la situació del país
El tercer sector social de Catalunya és una realitat viva del nostre país. Més de 3.000 entitats, 1.200 de les quals amb activitat econòmica i empresarial, 92.000 professionals, 348.000 persones voluntàries i més d’un milió i mig de persones ateses pels nostres serveis avalen una trajectòria consolidada. Aquestes dimensions ens atorguen un rol d’agents socials que demana que ens posicionem davant els diferents problemes que puguin afectar la nostra societat i no volem defugir la responsabilitat d’expressar-nos davant la complexitat del moment. Per això, en nom de les dues entitats que de manera transversal representen el conjunt del teixit associatiu i empresarial del tercer sector, avui volem aportar la nostra opinió i visió.
El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha generat moviments en el món empresarial que, en alguns casos, s’han materialitzat en forma de trasllats de seu a altres territoris. En el cas del tercer sector, les nostres organitzacions ni poden ni volen deslocalitzar-se perquè no tindria cap sentit: la nostra raó de ser passa per atendre les persones més vulnerables des de la proximitat. Els centenars de milers de professionals, voluntaris i col·laboradors que dia a dia desenvolupen la seva tasca al peu del canó saben que el seu lloc és al costat de les persones i, passi el que passi, és on serem.
La intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya per part de l’estat espanyol està suposant actualment la paralització de convocatòries i adjudicacions definitives de subvencions destinades a centenars de projectes socials. Això posa en risc la sostenibilitat econòmica de les entitats i les condicions laborals dels professionals, i per tant és lògic que s’hagin disparat totes les alarmes. Exigim a l’administració de l’Estat el desbloqueig d’aquestes ajudes perquè les entitats socials puguin garantir el funcionament normal dels seus serveis i activitats. És inadmissible que les conseqüències del context recaiguin en els col·lectius més vulnerables i constitueixin una amenaça per a la viabilitat de les organitzacions no lucratives que treballen en l’àmbit de l’atenció a les persones. Ens hi juguem la cohesió social del país i no ens ho podem permetre.
La situació del conflicte, que desgraciadament avança per camins incerts i preocupants, també està tenint un gran impacte sobre el conjunt de la societat catalana. Sovint se’ns ha demanat que ens posicionem, però la resposta sempre és i serà la mateixa: el tercer sector social no és ni independentista ni unionista, ni altres etiquetes que ens vulguin adjudicar. Som un sector transversal, amb persones de totes les ideologies, sensibilitats i tendències. De fet, la diversitat és una de les nostres riqueses. No cal dir que els debats estan presents dins de les nostres organitzacions, però sempre ens n’hem sortit a partir del que anomenem mínim comú denominador, aquells elements que ens permeten arribar a posicionaments públics en què tothom se sent representat.
Aquest comú denominador ens ha portat a emetre conjuntament diversos comunicats i a adherir-nos a la Taula per la Democràcia. Des d’aquesta posició, ens manifestem rotundament a favor de les llibertats, dels drets col·lectius, de la democràcia i en defensa de les institucions públiques catalanes. Entenem que estem davant d’un conflicte polític que ha de tenir solucions polítiques, basades en el diàleg i la negociació. Cal trobar una sortida en el marc dels valors democràtics, enfortint-los encara més. Aquests valors són indissociables al que representa el tercer sector social i a l’acció que desenvolupa. Tampoc entenem que judicialitzar el conflicte sigui la solució. No volem empresonats els membres del nostre govern, amb els quals hem estat treballant els darrers anys per a la millora de les polítiques socials; ni els representants d’entitats de la societat civil com nosaltres, amb qui també hem compartit sovint lluites i actes reivindicatius a favor de millores socials.
Finalment, volem insistir en la importància que aquest conflicte no passi factura al conjunt de la societat catalana i, molt especialment, als més vulnerables. En aquest cas plouria sobre mullat perquè, després d’una crisi econòmica devastadora, la ciutadania no es pot permetre més desigualtat. Apel·lem, doncs, a la responsabilitat de tots per trobar sortides negociades i ens oferim per a tot el que faci falta, amb voluntat de contribuir a trobar una sortida en aquesta cruïlla històrica en què ens trobem.
