L'exhumació de Franco, un acte de justícia històrica i democràtica

BarcelonaLes despulles de Francisco Franco, el dictador que va liderar el cop d'estat del 1936 contra la legítima II República Espanyola que va provocar la cruenta Guerra Civil i el posterior règim autàrquic, podrien deixar d'estar en un mausoleu mantingut amb diner públic on s'exalta el feixisme. És el que té previst aprovar el govern espanyol divendres, amb un decret llei que en principi ha de blindar aquesta exhumació per evitar que la família o alguna altra associació afí pugui acusar l'estat de profanar la sepultura. Ho va anunciar aquest dimarts el ministre de Cultura, José Guirao, en una entrevista en la qual va insistir que fa dos mesos que s'està estudiant la millor manera legal de blindar l'exhumació del dictador, una promesa dels socialistes que s'ha ajornat en diverses ocasions. Amb tot, encara no és del tot segur que ara la puguin fer realitat, perquè aquest decret llei ha de passar pel Congrés, on ja se sap que, en principi, Ciutadans i el Partit Popular hi votaran en contra, o s'abstindran, i no és clar que aconsegueixin el suport de la resta de l'oposició. De moment, ERC ha anunciat que només donarà suport al decret llei si també s'anul·len totes les sentències de mort de la dictadura, inclosa la del president Lluís Companys. Seria irònic que això impedís l'exhumació, però les estratègies polítiques a vegades fan estranys companys de llit.

Com que era una decisió que estava anunciada, ja fa setmanes que tot un seguit d'entitat nostàlgiques del franquisme s'han dedicat a fer pintades, actes i manifestos –fins i tot un en què 180 militars retirats lloaven el dictador– contra l'exhumació. El Valle de los Caídos té més visitants que mai i ha ressorgit un franquisme sociològic que semblava amagat però que, a Catalunya, ja es va fer ben present en les dates anteriors i posteriors a l'1 d'octubre.

Ara ve el moment de la veritat i serà interessant, i important, veure què passa i quines són les reaccions. Els partits polítics s'hauran de treure més clarament les caretes en el debat parlamentari i en la seva votació i quedarà clar quina idea té cadascú de la democràcia i del que suposa el respecte al que es decideix a les urnes. El 1936, per als franquistes, les urnes s'havien equivocat i això justificava l'alçament. Defensar-ho encara avui, al segle XXI i formant part d'una Europa democràtica, resulta més discutible. Espanya no va fer net amb la Transició i les rèmores del franquisme han pogut sobreviure sense problemes en molts àmbits del poder polític, econòmic i sociològic. Això explica moltes de les coses que patim avui i també la dificultat que hi ha en una part important de la societat espanyola d'entendre la diversitat cultural i ideològica dels diversos territoris.

L'exhumació de Franco pot ser l'oportunitat de treure a la llum els fantasmes. No serà fàcil perquè ara els vells i nous nostàlgics del franquisme han reviscolat, i queden encara moltes incògnites per resoldre, però podria ser un acte de justícia històrica i democràtica que permeti començar a girar full.