El frau feminista d’Ana Rosa Quintana

Dimecres a la nit, a Telecinco, Ana Rosa Quintana estrenava un programa presumptament feminista, o com a mínim així el va vendre la cadena. ‘Mujeres al poder’ retrata, a cada episodi, la vida de superació de tres dones diferents. El resultat és un esperpent carregat de condescendència envers el gènere femení i amb tota mena de plantejaments masclistes com a rerefons.

La introducció d'Ana Rosa Quintana era delirant: "Es el año de la mujer. El año en que las mujeres han roto el techo de cristal. Esta es la historia de mujeres que han hecho realidad sus metas. Ellas han elegido su destino, han hecho realidad sus sueños. Luchadoras, emprendedoras, valientes. Triunfadoras en la vida, la familia o el trabajo". No sé si és molt aventurat afirmar que aquest és l’any de la dona, però segur que és un disbarat dir que les dones hem trencat el sostre de vidre. Sobre fer realitat els somnis i bla bla bla, més enllà de carrincló i indulgent, resultava incòmode quan, el primer cas que presentaven era el d’una dona a qui se li va morir un fill petit per culpa d’un tumor cerebral.

Ens donaven a conèixer la senyora, Mayte Cañizares, passejant per una platja de manera romàntica i recreant-se en la seva bellesa. El primer detall que ja demostrava que era incongruent amb el títol del programa és que a la dona li havien canviat el seu cognom real. Van substituir-lo pel del seu marit, perquè és un exporter de futbol molt famós a Espanya, Santi Cañizares. Suposo que així el programa creia que ella adquiria certa rellevància mediàtica, ja que per si sola deurien considerar que no és ningú si no té l’ascendència del marit per significar-se.

La segona protagonista era "funcionaria de día, ganadera de noche". Una història de superació d’una treballadora incansable que va heretar cinc-cents xais malalts i ara té un imperi de tres mil ovelles saníssimes que fan el millor formatge manxec. "A mi no me conoce nadie, pero Cristiano Ronaldo conoce mi queso" era la frase que evidenciava el seu orgull d’empresària. La dona, que va de bòlit, explicava que té cinc empleats homes a les seves ordres i que ella els cuida com si fossin de la seva família. "En mi empresa, le lavas la ropa al pastor que está solo". Explicava que els seus fills l’ajudaven a tirar endavant el negoci. La noia s’ocupava de les xarxes socials per penjar-hi receptes. El noi controlava les factures.

I la tercera història era la d’una ballarina que continuava treballant als 38 anys. És a dir, es mantenia en actiu malgrat tenir fills i ser considerada una vella en el seu ram. Això, a Mediaset, no és cap sorpresa. Consideren que feminisme és sinònim de parlar de dones. En un grup mediàtic que ha tingut, des del seu naixement a Itàlia, una essència basada en el masclisme i la cosificació de la dona, és lògic que el 2019 els sembli revolucionària i progressista qualsevol cosa que no sigui fer de Mama Chicho a la tele.