28/8: Friquis

Si féssim avui una foto de família dels líders dels països més poderosos i influents del món, el resultat seria inquietant. La dels participants al G-7 n’era només una versió parcial –no hi sortien els líders de països tan importants com Rússia, la Xina, l'Índia o el Brasil–, però ja provocava una certa alarma. El perfil de la meitat, com a mínim, d’aquests líders que concentren una gran quantitat de poder, es pot considerar com a mínim excèntric i imprevisible. No parlo del gruix intel·lectual i moral: les persones que tenim una edat tendim a considerar que hi ha un retrocés en aquest sentit. Parlo de la capacitat dels nous dirigents de generar confiança –més enllà dels seus propis països– en el fet que les seves decisions seran sòlides, pensades, competents. Bona part dels que sortirien a la foto no en generen, tot i que sovint han estat triats en processos electorals més o menys homologables, en ocasions precisament per dir les coses excèntriques que empenyen a la inquietud. No són pas tots, afortunadament. Hi ha líders de pes i de gruix que seran ben valorats. Però l’acumulació de líders diguem-ne estranys en un moment determinat no pot ser casualitat. Hi ha alguna cosa en l’elecció de dirigents que no funciona prou bé. La foto en seria un símptoma.