21/8: La frontera d'Europa

En els dos últims segles, Rússia ha volgut ser sovint una alternativa potent als valors de la modernitat il·lustrada de l’Europa occidental. Cioran admirava Rússia –i Espanya, com a realitats simètriques– per la persistència del misticisme i pel rebuig del racionalisme europeu. De sempre hi ha hagut un pols polític i cultural sobre quina era la frontera entre l’Europa de la Il·lustració i la zona d’influència russa. En la Guerra Freda va arribar a Berlín. Ara, amb Putin, el vell pols continua obert sobretot, però no només, a Ucraïna i a Bielorússia. L’actual crisi bielorussa neix en part de la tensió entre un règim autoritari que perpetua la influència russa i la voluntat d’una part de la població d’incorporar-se d’una manera o altra al projecte europeu i als valors que representa. Europa ha de decidir on vol i on pot posar la seva frontera ideal i si aspira a incorporar al projecte democràtic il·lustrat tota una franja del continent que ho voldria. Per fer-ho, no n’hi ha prou amb condemnar la repressió del règim bielorús. Cal afirmar amb convicció els valors democràtics que es proclamen. I seguint amb la mirada de Cioran, no ho pot fer amb credibilitat quan mira cap a l’est si no ho fa també quan mira cap a l’oest (i cap al sud).

La UE no reconeix el triomf de Lukaixenko en les eleccions de Bielorússia