Una “fuga” d’empreses feta sota pressió i orquestrada des de l’Estat
La fuga d’empreses va ser una operació orquestrada que va posar pressió a les empreses i sobretot als bancs catalans. Aquest diumenge a l’Emprenem expliquem com es va fer aquesta pressió cap a les empreses i multinacionals i també el paper de les més altes instàncies de l’Estat per intentar que grans empreses com Seat canviessin de lloc la seu social. Amb moltes d’aquestes grans empreses internacionals no se’n van sortir perquè els directius eren conscients de la fortalesa de l’economia catalana i van reaccionar amb calma. Però en altres casos la pressió va funcionar, especialment en el cas de la banca per les seves particularitats.
Tal com explicàvem ahir a la secció d’Economia, que ha fet una exhaustiva investigació al llarg de mesos per esbrinar el que hi havia al darrere d’aquesta fuga, l’Estat va retirar milers de milions de dipòsits dels bancs catalans el 2-O i els dies posteriors per pressionar CaixaBank i el Sabadell després del referèndum de l’1-O. Això es va fer a través de les empreses públiques que tenien dipòsits en aquests bancs i l’ofensiva va ser tan gran que només del Sabadell es van treure en un sol dia 2.000 milions d’euros. Aquestes retirades massives van provocar la caiguda a la borsa de les accions de les entitats, que es van veure forçades a traslladar la seva seu social, la contrapartida que exigia el govern central per facilitar el retorn d’aquests dipòsits, tot i que un any després hi ha un percentatge d’un 20% que encara no ha tornat.
El cas és que aquesta retirada de dipòsits també va tenir un efecte crida en particulars i empreses privades -hi va haver un efecte bola de neu que va fer créixer la incertesa i molta gent va tenir por de perdre els seus diners en cas d’independència i els va traslladar- i paral·lelament es va produir també un moviment oportunista en què altres entitats, com el Santander, van anar a pescar els grans dipòsits per aprofitar-se així de la crisi creada per la situació política. En un moment de moviment, altres van trobar l’excusa per beneficiar-se dels avantatges fiscals madrilenys. Els grans bancs, que no eren gaire amics del Procés i havien mantingut clarament les distàncies amb les propostes del govern independentista, van ser castigats igualment per les elits polítiques i econòmiques de l’Estat.
La investigació feta per Economia, que dilluns continuarà amb el balanç de les empreses que van canviar de lloc la seu, deixa clar també que el govern català no va poder frenar la fuga ni contrarestar els missatges. En aquells dies confusos els empresaris que intentaven resistir les pressions van haver de fer front no només a la incertesa política sinó també a una acció explícita que pretenia buidar de seus empresarials l’economia catalana.
