Els fulls de ruta de Robert Fernández

BarcelonaVerratti, Dembélé i Bellerín. Eren els tres objectius de Robert Fernández per construir el nou Barça. O, almenys, el que explicaven a la premsa els responsables esportius quan arrencava el mercat estival. Als despatxos del Camp Nou sabien que eren objectius de màxims, i que tots tres no podrien arribar per una qüestió de mercat. De diners. Encara no havia explotat el cas Neymar, i la planificació esportiva encara no havia saltat pels aires.

Uns mesos més tard, amb l’equip líder a la Lliga, i protagonisme dels nous fitxatges, al Barça matisen la seqüència d’aquest estiu per sortir al pas de les veus crítiques que hi ha hagut entorn de la figura de Robert Fernández. Expliquen al Camp Nou que a finals de maig el secretari tècnic va reunir el seu equip, totes les figures que havien d’intervenir en les operacions de compravenda de jugadors. Allà es van fixar quatre objectius. El primer i més important, un lateral dret. “Si només haguéssim pogut fitxar un jugador, hauria sigut el lateral dret”, resumeixen els responsables esportius del Barça. Hi havia dos noms sobre la taula, Héctor Bellerín i Nélson Semedo. Les altes pretensions de l’Arsenal i del mateix jugador català van avortar el seu fitxatge, malgrat que el mateix Josep Maria Bartomeu va estar en un sopar amb el representant del futbolista gunner. Tancada aquesta porta, el Barça es va bolcar, doncs, en el portuguès. “El teníem tancat per 25, però el City va trencar el mercat al juny, i això ens encareix Semedo”, relaten als despatxos del Camp Nou per explicar l’operació del lateral, el segon a la llista de Robert.

Acomplert el primer objectiu, el segon era un jugador físic per al mig del camp. “Volíem algú d’anada i vinguda, que mossegués”, diuen a l’hora d’argumentar la incorporació del brasiler, un dels quatre noms que va temptejar el Barça per reforçar aquesta línia. L’home que dimarts va endur-se l’ovació del públic blaugrana era prioritari. “Més que Verratti”, sentencien.

El discurs del Barça avui és que en l’ordre de prioritats que va fixar Robert hi havia abans Paulinho que Verratti, i que el futbolista del PSG venia a ser el jugador “il·lusionant” que va anunciar Bartomeu a final de curs. “Arribaran homes que il·lusionen i d’altres que potser no ho faran tant”, va dir el president, en unes declaracions que al club consideren desafortunades, però que venien a explicar el que estava fent la secretaria tècnica del Barça: lateral, migcampista fort i Verratti. Perquè l’italià era l’únic nom que hi havia sobre la taula. “Ell o ell”. L’opció de Jean Michaël Seri que va aparèixer al tram final del mercat va ser conseqüència del terratrèmol que va suposar el cas Neymar. Per això va passar el que va passar. Fallida l’operació sortida, Seri no millorava el que ja hi havia a la plantilla.

Un cas similar al de Coutinho, a qui el Barça va intentar fitxar quan va veure que era gairebé inevitable la marxa de Neymar al PSG. El futbolista del Liverpool podia jugar en els “dos interiors i els dos extrems”, però el Barça va veure ben aviat que no podia incorporar-lo. I per què, tot i saber que no acabaria arribant, es va insistir fins al final? “Perquè el jugador es va mullar molt, no el podíem deixar plantat a la primera”, admeten dins el club.

Però també hi ha veus crítiques amb la feina feta. I no amb Robert, precisament, a qui consideren únicament l’home que tria els noms. “Robert escull el jugador, no ha de ser un bon negociador. Zubizarreta tampoc ho era”, expliquen. Al club asseguren que a banda de no saber gestionar l’adeu de Neymar i no fer els deures amb les sortides es van escapar dos jugadors pels quals hi va haver interès. “Perdem Theo, que el volíem. I per Ceballos també apostem”, admeten. En el que coincideixen tots és que l’estructura esportiva està sobredimensionada, sobra gent, hi ha massa interlocutors, i que no es fitxa un central perquè es té lligat el colombià Yerry Mina per 9 milions.