Futbol en català, 90 anys?

BarcelonaPer haver recuperat el normal ús públic de la llengua catalana en un àmbit especialment necessari donada la repercussió massiva de l’esport; per haver definit un estàndard futbolístic en l’idioma del país, i, potser, per haver narrat diversos dels episodis més reeixits de la història del Barça es poden comptar per milers els radiooients que identifiquen Joaquim Maria Puyal com a iniciador, l’estiu del 1976, de les retransmissions radiofòniques de futbol en català. Però, com recorda en alguns textos el mateix Puyal, no és ell el pioner a relatar un partit parlant de travessers, flèquics i linesmen. Va ser el periodista, polític, traductor i poeta terrassenc Joaquim Ventalló i Vergés. Aquest mes d’abril s’han complert noranta anys de la seva primera intervenció, però l’efemèride no ha merescut gaire atenció, possiblement perquè encara hi ha certa confusió en relació a l’esdeveniment.

Després de tres experiències prèvies, la primera mitjançant la xarxa d’emissores d’Unión Radio, el 8 d’abril del 1928 Ràdio Barcelona va anunciar la retransmissió, via telefònica, del duel de la Copa entre el Reial Unió d’Irun i el Barça. No se n’ha conservat cap enregistrament, i hi ha divergències segons les fonts a l’hora d’establir si, aquell dia, Ventalló ja es va expressar en català. El periodista egarenc sí que va explicar que l’encàrrec de la narració va ser apressat, del matí per a la tarda, a l’hotel de Sant Sebastià on s’allotjaven l’expedició barcelonista i ell com a secretari de la Federació Catalana, i a canvi de 25 pessetes. Ventalló, trilingüe en català, castellà i francès, que havia treballat a l’agència Havas, a La Publicitat i a La Rambla, va realitzar un relat convincent i va oferir més partits, entre ells el primer de la trifàsica final de la Copa del mateix 1928, al vell Sardinero de Santander, que va inspirar Rafael Alberti, present a la graderia, per a la seva Oda a Platko. Però si bé una publicació especialitzada del moment, Radio-Lot, va lloar en català la feina de Ventalló (“la veu clara, un parlar reposat, el coneixement futbolístic i la intercalació oportuna de les impressions en el moment de les jugades feu que el senyor Ventalló assolís un gran èxit com a speaker ”), no hi ha cap referència a l’idioma que va emprar. Pau Vinyes, historiador i biògraf de l’inquiet i polifacètic periodista, recull una dada divulgada pel Col·legi de Periodistes i la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, segons la qual no va ser fins als anys de la Segona República que Ventalló va explicar un partit en català, en concret, un Barça-Donosti (denominació republicana de la Reial Societat), a través de Ràdio Associació. El que no s’ha refutat és que en Quimet va debutar davant el micròfon fa nou dècades, i que va obrir el camí, 40 anys barrat, que un altre Quim va fressar de nou.