El futbol no és perfecte
Com deia Johan Cruyff, el futbol és un joc d’errors. Que l’hi preguntin si no a Varane. És un joc on penalitzen més les pròpies equivocacions que no pas les virtuts que un desplega. Per això, per exemple, la importància de la pressió avançada per provocar l’error rival. Ofegar l’oponent a prop de la seva àrea dona més resultats que elaborar des de camp propi, enllaçant quaranta passades, i entrar fins a la cuina rival. Aquesta va ser una de les claus del gran Barça de Pep Guardiola. O, més ben dit, les quaranta passades servien per jugar en camp contrari i estar ben posicionats a l’hora de recuperar la pilota. El joc de posició (també) és això.
El futbol és imperfecte i hauria de seguir sent-ho així, també més enllà del mateix joc. Quan el VAR va arribar a la lliga espanyola, revestit de justicier infal·lible, me’l vaig mirar recelós. Particularment, era partidari de la implantació de l’ull de falcó, però no pas d’una tecnologia que podia acabar convertint els partits en interminables sessions d’un magnífic espectacle televisiu on el menys important fos el joc i on el gran damnificat per les constants interrupcions fos l’equip que pretengués jugar. A banda, esclar, d’estar plenament convençut que el VAR no eliminaria la polèmica ni les teories conspiranoiques d’uns i altres. L’última Lliga del Reial Madrid de Zidane n’és un exemple.
Contra el Nàpols, amb el gol anul·lat a Lionel Messi, va tornar a demostrar-se que la perfecció del VAR no sublima el futbol ni el fa un esport més perfecte. Ni crec que més just. Més enllà que la norma actual sobre les mans s’hauria de revisar, el fet que una de les 25.000 càmeres que hi ha instal·lades al terreny de joc captés el lleuger fregament de la pilota al braç de Messi, sense ni tan sols canviar-ne gens ni mica la direcció, no és motiu perquè el VAR s’activi. És un contrasentit. És més: els fora de joc per mil·límetres, aquells en què les famoses línies blaves i vermelles gairebé se sobreposen, tot el que és imperceptible a l’ull humà, a l’ull dels protagonistes, tampoc haurien de ser terreny per al VAR.
I com que soc conscient que és impossible dir on es posen els límits, a partir de quants centímetres la màquina entra en joc, em reafirmo encara més en l’argumentari anti-VAR. El futbol no és un joc de màquines, sinó d’errors. Aplicar la llei al mil·límetre representa massa sovint anar en contra del sentit comú i l’essència que ha fet gloriós el futbol.
