El futbol en què somia Javier Tebas

BarcelonaFa cosa d’un any, a Javier Tebas li va arribar una oferta molt sucosa d’Itàlia per convertir-se en el màxim responsable de la Serie A. Quan el president de la Lliga estava decidit a fer les maletes alguns clubs, començant pel Barça, van fer pinya perquè continués a la patronal espanyola. La solució va ser triplicar-li el sou. “En política no ens entenem gens ni mica, però en tot el que fa referència a la comercialització del futbol... no ens el podem deixar perdre”, justifiquen des de la llotja del Camp Nou.

De Tebas va ser la idea de jugar el Girona-Barça a Miami. I ell és, personalment, qui més batalla perquè aquest partit s’acabi disputant, malgrat l’oposició de la Federació Espanyola, de la UEFA i de la FIFA. El tema és als tribunals. “La Lliga és més coneguda per aquest partit que pels resultats”, comentava ahir mateix. Tot és una qüestió de negoci.

Encara que el perfil polític de Javier Tebas -exmilitant de Fuerza Nueva- pugui incomodar a Can Barça, quan es tracta de números no hi ha fissures. En la relació estrictament professional, en la feina de despatx, Tebas i el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, van de bracet. I és que a les oficines d’Arístides Maillol hi ha el convenciment absolut que amb el seu model de negoci tots els equips estan fent i faran un salt endavant importantíssim. A tall d’exemple: els beneficis obtinguts pels drets televisius estan creixent exponencialment des que Tebas va agafar les regnes de la Lliga, la temporada 2013/2014, i està previst que s’arribin a doblar d’aquí una dècada.

Els blaugranes, evidentment, no estaven sols en l’obsessió de retenir Tebas. Només cinc dels 42 clubs de la Lliga de Futbol Professional s’hi van oposar. “No ens podem permetre que algú altre es beneficiï del seu coneixement”, insisteixen al Barça, que veuen precisament en el partit a Miami una oportunitat gratuïta per créixer als Estats Units.

Professionalitzar la Lliga

La primera feina de Tebas al capdavant de la Lliga va ser professionalitzar la patronal multiplicant per deu el nombre d’empleats, de 57 als 545 actuals. Obrir oficines arreu del món per comercialitzar millor el futbol, fer créixer l’àrea digital per poder oferir continguts segons la demanda del consumidor final i lluitar amb mà ferma contra la pirateria. Per exemple, amb els 100 inspectors que cada setmana recorren l’Estat buscant bars on s’emet futbol irregularment -pagant una llicència particular i no d’establiment públic-. Es calcula que n’hi ha uns 60.000. I 60.000 que compleixen els requisits. L’objectiu de Tebas és acostar-se a les xifres d’Anglaterra, on els bars representen 600 milions d’euros en ingressos televisius. A Espanya només són 100 milions.

Tebas és sinònim de negoci. I això fa que tingui molts detractors que l’acusen, sobretot, de trencar el romanticisme del futbol. Ell hi respon amb xifres a la mà. Defensa que sota el seu mandat els clubs han sanejat la seva economia -de deure 700 milions a Hisenda a només 30-, han eixugat els deutes amb els futbolistes -de 80 milions a zero- i són un actiu per a les arques de l’Estat, perquè només aquesta temporada hi aporten 1.314 milions. També justifica la fragmentació d’horaris dient que ha augmentat l’assistència als estadis -tot i que sense arribar a les xifres de lligues com l’anglesa i l’alemanya- i que d’aquesta manera els partits es poden veure “millor a tot el món”. O sigui, que es poden fer més diners. Actualment, al Barça i al Madrid el percentatge d’ingressos televisius respecte al pressupost anual és d’entre el 26% i el 28%. Però en un club com el València ja representa el 45%. I en quinze dels vint clubs de Primera, el percentatge se situa entre el 60% i el 80%. En el futur es preveu que augmenti encara més.

Fa cinc anys s’ingressaven 800 milions en drets televisius, sumant-hi tots els equips. Avui, beneficiada pel decret que obligava a la venda centralitzada, es cobra el doble (1.678 milions), comptant el mercat espanyol (1.072) i l’internacional (656). La temporada vinent, els drets s’han venut per valor de 2.037 milions (1.140 locals i 897 d’estrangers). D’aquí una dècada, la Lliga creu que pot arribar als 3.000 milions. Això sí, hi ha un torneig que posa en risc aquest model de negoci que té Tebas al cap: la Champions. I és que mentre la Lliga, igual que la resta de competicions domèstiques de renom -Premier, Bundesliga, Serie A o Ligue 1- tenen un creixement moderat, els drets de la Champions es van disparar l’últim any un 40%.

Continguts en ‘streaming’

Ara bé, com reconeix Tebas i el seu equip, no n’hi haurà prou venent millor la Lliga al món. També caldrà canviar el model actual i donar més importància als continguts en streaming i sota demanda per internet (OTT). “Fa tres anys, a Espanya només hi havia uns 50.000 abonats a Netflix. Avui n’hi ha dos milions. Amb el futbol passa el mateix. Si es vol créixer s’ha d’anar per aquí”. Actualment un 92% del futbol es veu per plataformes de pagament (com Telefónica, per exemple). Encara que la temporada vinent el percentatge baixarà fins al 80%. En l’última comercialització dels drets, la Lliga va lluitar sense èxit perquè els continguts OTT tinguessin més del 20% i que, a l’Estat, els consumidors poguessin comprar directament el futbol sense haver d’estar subscrits a cap plataforma.

Però, com insisteix Tebas, la tendència és inevitable i d’aquí uns anys la majoria de futbol es veurà a través de les smart TV. Les previsions de la Lliga és que, al 2030, només un 30% del futbol sigui en modalitat pay TV. El 70% serà OTT. El futbol del futur en què somia Tebas va prenent forma, de mica en mica.

3.000

MILIONS D’EUROS EN DRETS TELEVISIUS

La Lliga treballa per créixer encara més en el mercat audiovisual. Si actualment ingressa 1.678 milions en drets televisius, la temporada vinent passarà a 2.037 milions. D’aquí una dècada, la patronal espera poder-los comercialitzar per 3.000 milions.

70%

DE CONTINGUTS EN ‘STREAMING’

Actualment, el futbol es veu de manera gairebé exclusiva a través de les plataformes per televisió (92%). Però Tebas insisteix que el negoci del futur seran els continguts en ‘streaming’ i calcula que d’aquí una dècada hauran passat del 8% al 70%.

60.000

BARS QUE EMETEN EL FUTBOL IL·LEGALMENT

Cada cap de setmana, un centenar d’inspectors recorren tot l’Estat per buscar bars que emeten futbol sense llicència. La Lliga calcula que n’hi ha uns 60.000 (i 60.000 que paguen la quota). Els bars suposen 100 milions d’ingressos en drets televisius