El futbolista milionari que agafa el metro
Què deuen haver fet els futbolistes perquè aplaudim rabiosament, totalment entregats, una fotografia a les xarxes socials d’un jugador passejant per la ciutat o agafant el metro com un ciutadà qualsevol? Per posar només un parell d’exemples recents, en aquest cas del blaugrana Marc-André ter Stegen.
Segurament, la culpa no és ni dels mateixos futbolistes, sinó d’una societat mediatitzada entestada en entronitzar-los i treure les coses fora de context. Volem sentir-nos-els nostres, veure que formem part de la seva mateixa espècie, i això, molts cops, ens fa perdre el sentit comú. Certament, en aquest despropòsit hi col·laborem en gran mesura els periodistes, que no fem cap favor -ni a ells, ni a nosaltres, ni a la societat- parlant de joves que encara no tenen pèl al pit com si fossin divinitats o convertint en notícia fets quotidians que no arriben ni a la categoria d’anècdota. Els jugadors creixen massa sovint entre adulacions i elogis desmesurats, comptant per milers els seguidors d’Instagram i vivint una vida de privilegis fins i tot abans de ser majors d’edat. Adolescents que encara no són professionals ingressen més que qualsevol investigador o científic d’aquest país. Com per no perdre el nord.
No soc il·lús. És obvi que sempre hi ha hagut estrelles que han viscut en una bombolla, divinitzats i apartats de la resta dels mortals. Al cap i a la fi són joves rics i famosos que ho tenen gairebé tot. I, com a tals, com a milionaris que són, com passa en altres universos similars, viuen un tipus de vida d’acord amb les seves possibilitats, molt allunyat del dia a dia dels milions d’ingenus que aplaudim les seves selfies. Però el que abans era una minoria ara s’ha generalitzat fins a convertir-ho en un fenomen recurrent. Fet que em porta a reformular la pregunta inicial: ¿què deu haver fet Ter Stegen perquè el vegem com un espècimen tan diferent a la resta dels seus companys?
Evidentment, aquest article no és un intent de convèncer ningú perquè renunciï als seus ídols ni perquè deixi de posar likes a segons quines fotografies. No és això. L’esport transmet uns valors necessaris en la nostra vida: ho acabem de veure amb Rafa Nadal. Aplaudim les seves gestes, gaudim de la bellesa i la qualitat d’aquells en qui projectem els nostres anhels frustrats, però alhora siguem conscients que alguna cosa falla quan és notícia -i molt vista- que un jugador de futbol agafi el metro per desplaçar-se per la seva ciutat.
