El futur de la carn
La carn és una font completa de proteïna, és a dir, consta dels nou aminoàcids essencials i que no podem obtenir si no és amb l’alimentació. És per això que les institucions sanitàries mundials recomanen una ingesta diària de 0,8 grams de proteïna per cada quilogram de pes que tenim. No hi ha cap aliment indispensable: la soja o els cigrons també són fonts completes de proteïna. Això sí, si no es menja carn s’han de prendre uns suplements per pal·liar el dèficit de vitamina B12, únicament present a la proteïna animal.
Al món cada dia hi neixen 360.000 persones, la gran majoria de les quals seran omnívores. A Europa i a l’Amèrica del Nord, amb tan sols el 16% de la població, es concentra el 50% del consum de proteïnes càrniques. Les previsions de la FAO, l’organització de les Nacions Unides per a l’alimentació, diuen que a mesura que creixi la classe mitjana a l’Àsia i l’Àfrica augmentarà el consum de carn en aquests continents, i el consum d’Occident s’equipararà més al seu pes demogràfic. Les mateixes previsions assenyalen que a Occident el consum no creixerà.
A tot el món, el consum de carn d’aus és el que més es preveu que creixi (més del 100% fins al 2050) en comparació amb el 40% més de la carn de porc i de quasi el 60% més de la de vedella. Això serà degut al baix cost que té produir la carn avícola i a l’exclusió de la carn de porc als països musulmans.
Els consumidors mostren cada dia més preocupació pel benestar animal, per l’empremta ecològica i per la càrrega calòrica dels aliments. Això ens indica que caldrà anar actualitzant les explotacions, perquè estarem sotmesos a una contínua renovació reguladora i probablement fiscal. Les empreses de distribució també exigiran cada dia més certificats de benestar, empremta de carboni, etc.
Tres fenòmens
A partir d’aquestes preocupacions sorgeixen tres fenòmens: el veganisme, el consum d’insectes i la carn sintètica. El veganisme opino que quedarà limitat a una petita part de la població (entre el 3% i el 5%), però que tindrà una gran importància mediàtica. De fet ara ja en té, tant a la televisió com a la premsa i a Netflix. Segons Google Trends, les recerques de menjar vegetarià s’han multiplicat per tres en anglès des del 2015. Sí que sembla que s’imposarà a Occident el flexitarianisme: gent més aviat vegetariana però que també consumeix carn i peix ocasionalment.
Del consum d’insectes se’n parla perquè tenen més percentatge de proteïna per pes total que la carn, però sembla difícil imaginar que tingui gaire impacte en el consum de proteïnes del futur perquè no està culturalment acceptat.
Finalment, la producció de carn sintètica, l’origen de la qual seria una cèl·lula animal, potser és l’amenaça més gran que té el sector. La textura és igual a la de la carn (cosa que la fa culturalment acceptable), però de moment la gran quantitat d’energia que es necessita per produir-la la fa extremadament cara. Podem estar segurs que això s’aconseguirà, el que és incert és l’impacte que tindrà en el sector.
Jaume Abellana és empresari del sector ramader i agrícola.
