MeteoròlegLes tempestes de final d’estiu són un clàssic del nostre clima, però enguany d’aiguats n’hi ha hagut molts i especialment violents. En pocs dies hem vist córrer l’aigua diverses vegades per l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, hem vist carrers inundats a Palafrugell i a l’Hospitalet de Llobregat, hem vist volar planxes metàl·liques enormes a Granollers i hem tingut nits de llampegades gairebé seguides.
Segons el climatòleg i catedràtic de la Universitat de Barcelona Javier Martín-Vide, l’episodi de pluges dels últims dies no és excepcional en conjunt, però ha comportat que abans d’arribar al dia 15 d’aquest setembre Barcelona ja hagi superat àmpliament la mitjana de pluja del mes. Els últims 30 dies al centre de Barcelona s’han acumulat 220l/m( 2), i algun dels episodis de pluja sí que ha sigut realment excepcional. El pluviòmetre situat al terrat de la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona, just a sobre d’on té el despatx el doctor Martín-Vide, va viure un aiguat d’una intensitat brutal el dia 6 de setembre a la matinada.
Segons dades del Meteocat, en mitja hora es van recollir 76,8 l/m( 2), cosa que vol dir que durant 30 minuts seguits van estar caient més de 2,5 l/m( 2) per minut, una autèntica barbaritat. En 1 minut en van caure 4,9, una dada que es va arribar a superar en l’aiguat torrencial que va afectar el Maresme el 12 d’octubre del 2016. Llavors a Cabrils van caure 5,6 l/m( 2) en 60 segons. Curiosament, mentre que al centre de Barcelona s’han superat els 200 l/m( 2) en 30 dies, al Tibidabo amb prou feines s’ha passat dels 50, un fet que explica la importància del mar en aquests aiguats: “Les tempestes de primavera solen descarregar més a l’interior, i en canvi les de tardor més a prop de mar”, destaca el doctor Martín-Vide.
A milers de quilòmetres de distància de Barcelona, aquests dies l’huracà Florence provoca unes pluges extraordinàries i una situació catastròfica a la costa est dels Estats Units, una devastació que pot ser similar a la que va provocar l’huracà Harvey a Texas fa menys d’un any. Poc després d’aquell desastre, el prestigiós climatòleg Michael E. Mann publicava un extens text a Facebook en què explicava com havia influït el canvi climàtic sobre aquell huracà: “Per cada mig grau que puja la temperatura del mar, augmenta un 3% la humitat a l’atmosfera. Més humitat es tradueix en potencial per a aiguats més importants”. Els huracans són fenòmens molts diferents dels aiguats que vivim al Mediterrani, però tenen un punt en comú: un mar més calent fa augmentar el potencial que siguin més forts.
El doctor Martín-Vide fa servir la metàfora de la gasolina. “Un mar més calent vol dir més combustible per a les tempestes”, diu. Que de resultes de l’escalfament global el mar està cada cop més calent és un fet comprovat: amb dades des dels anys 70 la temperatura del mar a l’Estartit ha augmentat de mitjana 0,3 ºC per dècada.
Però no tot s’acaba aquí. Les tempestes requereixen també condicions de temperatura idònies a les capes mitjanes i altes de l’atmosfera: un mar més calent no garanteix que els anys vinents plogui més.
Sis mesos força caòtics
Les pluges no han començat ara: ja fa sis mesos que duren. Per què plou tant, últimament? Segons el doctor Martín-Vide, els últims mesos hem tingut una circulació atmosfèrica poc zonal. Això vol dir que el corrent habitual de vents d’oest a est que governa el temps a Europa ha afluixat, i això ha generat una situació de cert desordre. Aquest fet, per exemple, ha afavorit temperatures extraordinàriament altes al nord d’Europa i pluges més abundants al sud que al nord. “Fa pocs dies un amic em deia que els prats a Suïssa estan secs”, explica el doctor Martín-Vide. Aquest estiu han passat coses tan estranyes com que al far de Makkaur, a Noruega, a 70º latitud nord, s’hi ha registrat una nit tòrrida, és a dir, una matinada en què no es va baixar dels 25 ºC.
¿Aquest desordre pot ser una tendència del clima del futur? El més probable és que no. Els escenaris més plausibles fan pensar que en el clima del futur més aviat es reforçarà aquest corrent de vents d’oest a est habitual a Europa. Això es traduiria en més pluges a la meitat nord, però en canvi menys a la meitat sud. El més probable és que tinguem un mar més calent, però menys ocasions de pluja. Per tant, un clima en què la pluja serà menys freqüent però en canvi més torrencial.
Cinc xifres per entendre el temps dels últims dies a Catalunya
25 graus
La temperatura del mar a Barcelona el dia 7 de setembre, segons la lectura habitual de l’observador Diego Lázaro, és de 25 graus. És un valor 1 grau superior a la mitjana dels últims 10 anys.
76,8 litres/m2
El 6 de setembre a la matinada van caure 76,8 l/m2 en només a mitja hora al barri del Raval de Barcelona. En total van ser 91,4 l/m2, gairebé tants com al Museu Marítim.
215 litres/m2
La pluja acumulada a la ciutat d’Estocolm des que va començar l’any es queda en 215 l/m2. A Barcelona han caigut 622 l/m2, és a dir, gairebé el triple que a la capital sueca. Això sí, tot i la poca quantitat de pluja, a Estocolm ha plogut 59 dies aquest any, cinc més que a Barcelona. De mitjana a Estocolm plou 121 dies a l’any.
54 dies
Des de començament del 2018 ha plogut 54 dies a Barcelona, cosa que vol dir que ha calgut obrir el paraigua un dia i mig per setmana. De mitjana, al cap de l’any plou uns 60 dies.
222 litres/m2
Al centre de Barcelona s’han acumulat 222 l/m2 els últims 30 dies. Curiosament, uns quants quilòmetres terra endins, al Tibidabo, només n’han caigut poc més de 50.
