El futur del treball
S’acaba un dels estius més estranys que haurem viscut mai. I a la mandra habitual de la rentrée s’hi sumen aquest any massa incerteses. Davant el dubte de si els nens i nenes podran tornar a classe amb certa normalitat, després de passar-se mig any sense posar els peus a l’escola, cal que valorem també de quina manera les nostres feines poden adaptar-se a un entorn de pandèmia. És massa aviat per saber si la nostra manera de treballar canviarà per sempre, però el que és innegable és que el covid-19 ens ha permès dur a terme un gran experiment sobre el teletreball, del qual hi ha molt a aprendre.
Abans de l’arribada del coronavirus, a Espanya al voltant d’un 8% dels ocupats treballaven de tant en tant des de casa seva. Es tracta d’una presència del teletreball molt per sota dels Països Baixos o dels nòrdics, on un terç dels treballadors gaudeixen habitualment d’aquesta pràctica. A Catalunya les dades són similars, d’un 8,6% de teletreballadors, encara lluny de la mitjana europea del 13,5%. Evidentment, l’arribada del covid-19 ha canviat aquesta situació. La declaració de l’estat d’alarma i la recomanació del teletreball va fer que, dels afortunats que no han perdut la feina, un 30% passessin a fer-la des de casa.
Sens dubte, el gran experiment del teletreball provocat pel coronavirus no s’ha fet en l’ambient ideal. En primer lloc, el tancament de les escoles ha fet de la conciliació laboral i familiar una tasca impossible. Però també per l’excepcionalitat del moment, el confinament i tota la pressió emocional que comporta la pandèmia. Més que teletreballar, el que hem fet molts aquests mesos és no poder sortir de casa mentre intentàvem treballar.
Malgrat això, són molts els estudis que destaquen els beneficis de donar més flexibilitat per treballar on es vulgui: des de millores de productivitat per a les empreses fins a més satisfacció per als treballadors, que poden combinar les obligacions personals i les laborals, i fins i tot allargar la seva vida laboral. Hi ha també un estalvi de temps. A Barcelona dediquem de mitjana una hora a anar i tornar de la feina. I això no representa només un guany per als treballadors sinó també per al medi ambient.
No podem oblidar que no tothom pot teletreballar. I, de fet, els que ho fan, i especialment durant aquesta crisi, són només un grup privilegiat. Es tracta en general de directors, gerents, tècnics i professionals, normalment amb estudis superiors i salaris més alts. Evidentment, són moltes les tasques que no es poden fer des de casa, com les que requereixen un contacte físic amb els clients, o feines que s’han de fer en un lloc concret. El mateix estat d’alarma establia quines eren aquelles feines essencials en les quals el confinament -i el teletreball- no s’aplicava.
Però això no vol dir que a Catalunya no poguéssim teletreballar més del que ho fèiem abans del març. Segons càlculs del Banc d’Espanya que estimen els potencials treballadors que podrien fer la feina des de casa, el valor real podria estar al voltant d’un terç de tots els treballadors catalans. Som, juntament amb Madrid i el País Basc, una de les comunitats que es podrien beneficiar més d’aquest tipus de treball. I això afectaria especialment sectors que encara no estan traient tot el profit a les noves tecnologies, com ara l’administració pública.
Treballar des de casa no són només avantatges. Es perden interaccions socials, augmenta la sensació d’aïllament i pot dificultar la desconnexió de la feina. Tot això, sumat a la manera com es distribueixen els seus costos, ha generat un debat en què són molts els que reclamen regular més aquesta modalitat de treball. Mirant el panorama europeu veiem que hi ha dues tendències de cara a afrontar el teletreball. D’una banda, França i països de la seva influència com Bèlgica tendeixen a una hiperregulació, que determina quantitats per compensar els treballadors que es quedin a casa. A l’altra banda hi trobaríem aquells llocs on hi ha més teletreball, com Suècia o els Països Baixos, que hi tenen una aproximació més lliberal. Cal garantir el teletreball sempre que es pugui, i s’ha de fer en condicions adequades. Però no és l’estat qui decideix els detalls d’aquests acords. Més enllà de l’obligació de l’acord marc europeu, en què l’empresari ha de garantir els equips informàtics necessaris, no es regula sobre altres despeses.
Fa una dècada, pensar en teletreballar era per a molts més utopia que realitat, però aquesta crisi ens ha portat avui el futur del treball. Ens ha fet veure que, més enllà de la situació de contingència del covid-19 -que tard o d’hora s’alleujarà-, les noves tecnologies ens ofereixen avantatges que no hem de desaprofitar. És probable que acabem combinant l’oficina i casa nostra com a principals llocs de treball. I, precisament per això, cal evitar un excés de regulació que, encara que sigui benintencionat, acabi posant bastons a les rodes d’aquest progrés.