Una galàxia molt llunyana

Resulta que va ser un error fer fora Ernesto Valverde i també contractar Quique Setién. Que econòmicament el Barça està al caire de l’abisme, que Messi va enviar un burofax per poder marxar, tip dels pedaços en la planificació esportiva. Que els jugadors eren uns mimats perquè ells els van mimar. Tot i això, el balanç general és que el mandat de Josep Maria Bartomeu ha sigut meravellós i ha patit un linxament immerescut. Javier Bordas, directiu de l’àrea esportiva blaugrana del 2010 al 2020, ho diu així mateix en una entrevista publicada aquest diumenge a Mundo Deportivo. I això no és tot, perquè posa en dubte que les 20.000 signatures del vot de censura que van acabar enviant-lo a ell i als seus companys de junta a passeig siguin ja no vàlides, sinó reals. “Jo no sé de ningú que hagi signat la moció. Sé que hi ha entorns molt en contra, però crec que hi ha hagut molt moviment polític per aconseguir aquestes firmes”, assegura.

Marxant una de conspiracions a l’ombra! Deixar caure com qui no vol la cosa que el vot de censura va ser un frau perquè políticament, i assenyalant el sector independentista, volen utilitzar el Barça. La casa és gran! I l’única prova, el sòlid argument, és que ell no en coneix cap signant. No és estrany, d’altra banda, que no en conegui cap perquè la realitat li queda en una galàxia molt llunyana, però anar sembrant teories de la conspiració té el perill que acabin calant i Bordas no n’aporta cap prova.

Seria desitjable que el pròxim president del Barça i els seus directius estiguin més arrelats al planeta Terra i siguin més porosos a la crítica sense haver de recórrer a l’argument “ens tenen mania perquè no som indepes, o perquè ho som”. Creure que les idees polítiques dels precandidats no tindran la seva importància durant la campanya és d’ingenus, però més enllà del que sentin o creguin sobre aquest tema, serà la idea esportiva, o el model de club que vulguin posar en marxa, el que durà el soci a votar-los o no. A Bartomeu el van fer fora perquè un 2-8 després de Roma, Liverpool, un any en blanc, quatre secretaris tècnics i quatre entrenadors era insostenible i insuportable. Menysprear la voluntat dels socis que en plena pandèmia es van organitzar per no haver de continuar aguantant-los més és indigne. Posar en dubte la legitimitat de 20.000 signatures és miserable en aquesta galàxia i fins i tot a la seva.