La gamma alta va de baixa

BarcelonaFa relativament poc que, a l’hora de comprar un ordinador o un mòbil, un tenia la sensació que aviat quedaria obsolet i trigaria poc a comprar-ne un altre de més potent i amb més prestacions. Es podria optar per adquirir el dispositiu més car del catàleg, a un preu excessiu o per sobre del pressupost inicial, però tampoc s’evitava que relativament aviat hagués de quedar arraconat i substituït per un altre de més actual.

Ara està passant el contrari. Es poden trobar a preu raonable diferents opcions del producte tecnològic que cobreixen perfectament les nostres necessitats. Són de la gamma considerada mitjana o fins i tot de gamma baixa. Tenen, com els models més cars, un disseny acurat, fet amb components fiables i robustos, pensats per durar. Ni tan sols cal que siguin de marca blanca; poden ser fins i tot de primeres marques. El seu preu pot ser assequible, perquè se’n fabriquen moltes unitats amb components estàndards. Duren, a més, molts anys.

Això és a causa de l'evolució i l’ús de les tecnologies de la informació durant els últims anys. Un canvi important és que els equips es poden actualitzar permanentment i es poden descarregar i instal·lar aplicacions que allarguen la vida útil del dispositiu. Un altre és la compatibilitat entre diferents dispositius, gràcies a la proliferació de sistemes oberts. Però el motiu principal és l’ús dels serveis d’internet que fem actualment amb els ordinadors portàtils o de sobretaula, tauletes i smartphones: depèn més de tenir bona connexió i de la mida i la qualitat de la pantalla que no pas de la potència estricta de l’aparell.

Per si no n’hi hagués prou, les aplicacions i la capacitat d’emmagatzematge que tenim a l’abast al núvol per un preu raonable fan que l’equip no hagi de ser necessàriament gaire potent. Fins i tot podem portar a la butxaca un aparell petit que serveix per a tot mentre som fora i connectar-lo a una pantalla més grossa a casa o al despatx. Cada cop caldrà menys que aquest aparell sigui gaire sofisticat o tingui moltes prestacions, ja que bona part del processament de la informació no el farà ell, sinó que tindrà lloc a distància, en un servidor situat al núvol per part del servei que tinguem contractat. Pensem en els serveis de videojocs que ressenyàvem la setmana passada, però també en les aplicacions d’ofimàtica en règim de subscripció.

Aplicacions en remot

El fet que moltes aplicacions es puguin executar de manera remota, i no localment en el mateix dispositiu com fins ara, té més implicacions del que podria semblar. Un exemple són els televisors. Fins fa poc s’aspirava als smart TV, receptors suposadament intel·ligents que integraven una sèrie d’aplicacions sense les quals no es podia accedir al contingut, sovint de pagament.

Ara, els televisors estan completament oberts. A part de la tradicional entrada d’antena terrestre i de múltiples connexions, siguin HDMI, targetes o òptiques, el que els fa realment intel·ligents i aptes per a tot és la connexió a internet, per cable de xarxa o wifi. Només cal connectar-los al senyal de banda ampla i a algun descodificador de TV a la carta o un adaptador de tipus Chromecast o FireTV, més o menys sofisticat segons la capacitat de processament local d’informació que es vulgui.

El contingut de l’ordinador es pot veure al televisor sense cap maquinari intermediari específic. Tampoc cal tenir a mà els CD o els DVD; els comprats prèviament en suport físic es poden bolcar al disc dur de l’ordinador o a un reproductor multimèdia per visionar-los al televisor o al mòbil. El contingut més recent, siguin pel·lícules o música, es baixa d’internet o es mira i escolta en streaming.

Això fa que el televisor hagi passat a ser un monitor amb entrades per diversos tipus de senyals, procedents de diferents reproductors. La llar intel·ligent que tant s’havia somiat ha arribat sense adonar-nos-en. L'entrada de la banda ampla, amb fils o sense, l’ha fet possible. A cada lloc on es consumeixi contingut audiovisual calen una pantalla més o menys grossa, uns altaveus o uns auriculars i un comandament a distància o un teclat per introduir informació. Però no cal que tinguin grans prestacions perquè bàsicament distribueixen contingut.

Amb els smartphones passa una cosa semblant. Les seves prestacions no depenen de la capacitat de processament d’informació local, perquè es fa majoritàriament al núvol, a través de la xarxa de telefonia. Cal que la càmera tingui bons objectius i bons captadors d’imatge, però el processament de les imatges capturades pot ser remot. Els smartphones han fet que ja no es venguin càmeres digitals, reproductors de música portàtils ni, amb prou feines, rellotges de polsera. Sí, els rellotges intel·ligents viuen un període de gran visibilitat. Però és dubtós que arribin a tenir una adopció tan massiva com els telèfons amb els quals conviuen, perquè les funcions addicionals que aporten no justifiquen haver d’estar pendent de l’escassa autonomia de la bateria.

De fet, no seria estrany que els dispositius d’informació centrals, com el portàtil o l’smartphone, passessin a vendre’s com els rellotges: no per la seva funcionalitat –un Swatch dona exactament la mateixa hora que un Patek Philippe– sinó per l’aspecte extern, com a signe de distinció. I que el seu preu respongui a aquesta circumstància i no tant a les seves prestacions. Apple ho va entendre així fa anys.

Canvi climàtic, canvi de cultura

Un aspecte dels dispositius electrònics que no s’ha tingut gaire present fins ara és la seva empremta ecològica. S’ha procurat que consumeixin poca energia per fer-los més portàtils i que no s’escalfin en excés, però no s’ha evitat el malbaratament de recursos escassos que comporta la seva fabricació, per no parlar de la sofisticada cadena logística de distribució planetària.

És previsible que, a causa de la progressiva conscienciació sobre el canvi climàtic, es tendeixi a allargar la vida útil dels aparells. D’alguna manera ja s’està fent amb el processament al núvol de la xarxa, que fa menys necessaris els dispositius de gran potència. Però cal, a desgrat dels fabricants que pretenen inundar el mercat d’aparells nous, avançar en la reutilització dels que ja tenim, sigui facilitant-ne la reparació o afavorint el reciclatge dels seus components. El Parlament Europeu ha impulsat fa poc l’adopció de mesures en aquest sentit. El cas de la marca holandesa Fairphone de telèfons modulars, que el mateix usuari pot reparar, podria deixar de ser excepcional.

L’autèntica revolució no haurien de ser més gigahertzs, gigabytes ni megapíxels, sinó aparells contínuament adaptables a les noves necessitats, sense haver-los de llençar. Esclar que per a això caldrà que els creadors de sistemes operatius i aplicacions s’ajustin al rendiment dels dispositius que els usuaris ja tenen.