Gasol és i serà plural
BarcelonaEl camí d'en Marc no estava escrit, si algú se l'ha treballat és ell. Ser el petit et marca (tot i que familiarment és el mitjà, al basquet és i serà el petit dels Gasol), perquè el gran et marca el camí, vulguis o no. Tothom fa comparacions amb el germà gran, encara que ningú les hagi demanades, ni desitgis que les facin. En Marc ha estat sempre el petit dels Gasol, no en Marc.
Els germans Gasol tenen el mateix ADN, però com passa tants i tants cops, un i altre no tenen res a veure, sembla que s'hagin educat en cases diferents. Passa a les millors famílies. Pau és seny, Marc rauxa. El primer és planificació estratègica, el segon pura dinàmica tàctica. La ment del gran tria el camí, el cor del mitjà determina què fa. Un és públic i social, l'altre privat i familiar. Ell no va escollir anar als EUA a fer el batxillerat, que és una bona opció, segurament la millor per conèixer com és la societat americana i parlar anglès a la perfecció per preparar-se per al que pot venir. Tot té avantatges i inconvenients, depèn del prisma amb què ho miris.
Ell va decidir tornar a Europa per veure si podia demostrar tot sol que podia ser professional del bàsquet. No va ser fàcil, gens fàcil. Girona va ser clau per obrir-li les portes del somni americà. Los Angeles i Memphis van intercanviar el seu destí sense que els germans poguessin decidir. En Marc va ser la continuació d'en Pau als Grizzlies, l'equip de Memphis bescanviava un Gasol per un altre. De bon principi, ningú a Tennessee hauria posat la mà al foc que la segona part del clan familiar acabaria en èxit. Deu anys més tard dir Gasol a la ciutat d'Elvis és parlar d'en Marc en majúscules. A la NBA la història d'en Pau s'escriu entre els grans, per longevitat i premis col·lectius tindrà un lloc al Hall of Fame amb tota seguretat.
I en Marc? Ha liderat els Grizzlies en l'última dècada. Ha estat el primer europeu en ser nomenat millor defensor de la lliga. La seva lleialtat a Memphis, a l'equip, a la ciutat, al projecte del seu president, Robert Pera, ha sigut inequívoc com pocs jugadors haurien fet. És un més al sud-oest del Mississipí, un més d'allà. Però el que va passar just abans dels 'play-off' d'aquest any era inevitable, era el moment idoni i l'equip correcte. Als canadencs i a Toronto els faltava guanyar la NBA. A en Marc li faltava el màxim títol col·lectiu, l'anell, allò que diferencia els bons dels grans. Memphis no el tindrà per ara, però un dels seus sí. Ara en Marc és tant Gasol com el Pau. Gasol serà plural per sempre més, ningú pensarà en singular quan senti el cognom dels catalans.
