Els gegants d’internet apunten als consumidors més petits

Analista TecnològicLa marca suïssa Logitech, especialitzada en accessoris informàtics, calcula que aquest any vendrà un 40% més de teclats per a iPads que l’any passat. En part, aquest increment insòlit es deu a l’adopció creixent de les tauletes d’Apple en aplicacions d’empresa, però sobretot és fruit de l’entrada dels dispositius a les aules escolars com a eines d’aprenentatge; de fet, el model més recent d’iPad -compatible, a més, amb llapis tàctils (Logitech també n’ha tret un, el Crayon, que costa la meitat que l’Apple Pencil)- està pensat per al mercat educatiu, on Apple el ven amb un descompte considerable. És un nou capítol d’una estratègia que la marca de la poma fa dècades que aplica amb èxit: els nens que aprenen fent servir una tecnologia tendeixen a comprar-la quan es converteixen en consumidors. Per això Apple ofereix a les seves botigues descomptes per a estudiants i professors i ha incorporat al seu ecosistema d’aplicacions la plataforma Classroom, que permet als alumnes treballar en grups i als mestres gestionar el contingut educatiu i les tasques administratives de la classe.

Altres gegants tecnològics segueixen el mateix camí. Google disposa de la seva pròpia plataforma de treball en equip a l’aula, també anomenada Classroom; Samsung té un programa específic de digitalització d’aules, i Microsoft té iniciatives semblants per al sector educatiu. Algunes fins i tot arriben aquí: l’escola Montseny, al barri del Poblenou de Barcelona, forma part del programa Reinvent The Classroom, impulsat per HP, Intel i Microsoft, amb un aula modular equipada tecnològicament -ordinadors, escàners d’objectes, impressores 3D- que cada grup d’alumnes fa servir d’acord amb les necessitats del seu nivell educatiu. Les institucions també afavoreixen l’entrada dels dispositius a les aules: mentre encara n’hi ha que aspiren a prohibir l’ús del telèfon mòbil a l’escola, el programa mSchools, de la Mobile World Capital i el departament d’Ensenyament, ja ha format 130.000 alumnes catalans de primària, secundària i FP en competències digitals.

Una relació imparable

La convivència dels nostres fills i nets amb els dispositius i les aplicacions sembla, doncs, imparable. I no només perquè se’ls trobin a l’escola, sinó sobretot perquè nosaltres mateixos els hi proporcionem. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, un de cada quatre nens espanyols té telèfon mòbil propi als 10 anys, la meitat als 11 anys i un 75% als 12 anys. Clarament, les famílies consideren que el pas de l’escola a l’institut requereix autonomia digital. En aquest procés, sovint apareix l’opció de limitar l’ús dels dispositius i les xarxes al menor, mitjançant aplicacions i serveis de control. A l’altre extrem n’hi ha que es desentenen completament d’aquest ús, més enllà de vigilar que els fills no gastin massa dades a la factura. L’equilibri, com tot, sembla trobar-se a mig camí: més educació que control, acordant amb el menor els horaris, els temps i les normes de comunicació digital. El popular contracte que Janell Burley Hoffmann va signar amb la seva filla de 12 anys quan li va proporcionar el primer telèfon mòbil us pot servir de punt de partida; a la xarxa en trobareu nombroses variants.

Fora d’aquest marc general, esclar, hi ha casos on l’ús intensiu de la tecnologia marca la diferència per als menors. Un exemple són les experiències d’aules digitals itinerants que la fundació Vodafone porta per llogarrets remots de l’Àfrica subsahariana, hereves en certa manera del projecte One Laptop Per Child (“un portàtil per nen”) que Nicholas Negroponte va promoure fa gairebé 15 anys des del MIT. Un altre és el suport a nens amb necessitats especials, que no necessàriament passa per l’ús de dispositius: l’escriptora nord-americana Judith Newman explicava l’any 2014, en un emotiu article al New York Times, com Siri, la majordoma digital d’Apple, s’havia convertit en la millor amiga del seu fill Gus, de 13 anys, afectat d’un trastorn de l’espectre autista. Les característiques d’aquesta mena d’assistents virtuals, que no es cansen mai de respondre educadament, però que també requereixen que el diàleg sigui clar i ben estructurat, són ideals per a les persones amb dificultats d’interacció social, interessos limitats i conductes repetitives. L’any passat, Newman va ampliar l’article original donant-li forma de llibre, conservant-ne el títol original: A Siri, amb amor. La seva lectura us pot fer girar com un mitjó la vostra actitud cap a la intel·ligència artificial.

Ara bé, tampoc convé deixar-se arrossegar completament per l’entusiasme. Les tendències educatives més recents a Silicon Valley ens haurien de posar en guàrdia: molts empleats de les grans empreses tecnològiques limiten estrictament l’ús que els seus fills i filles fan a casa de les mateixes tecnologies que ells desenvolupen en horari laboral, i trien escoles amb el mínim d’ordinadors, mòbils i aplicacions. Tornant a Apple: quan va sortir l’iPad l’any 2010, Steve Jobs va declarar que no deixava que els seus fills el fessin servir. Tim Cook, el seu successor al capdavant de l’empresa, no té fills; però el gener d’aquest any assegurava que té prohibit al seu nebot donar-se d’alta a cap xarxa social.