El gendre de Blas Piñar va impulsar l'exigència d'indemnització a Gonzalo Boye

El bufet de Rafael López-Diéguez va reactivar la petició per embargar l’advocat de Puigdemont

Rafael López-Diéguez en un acte del seu partit ultra en la campanya de les generals del 2008.
i Ernesto Ekaizer
11/02/2020
3 min

MadridRafael López-Diéguez Gamoneda, fundador del bufet d’advocats RLD i secretari general del partit considerat d’extrema dreta Alternativa Española (AES), ha impulsat l’exigència d’embargament de béns i salaris de l’advocat Gonzalo Boye per cobrar la indemnització pel segrest d’ETA en nom de l’empresari Emiliano Revilla, segons fonts judicials i jurídiques consultades per l’ARA. López-Diéguez Gamoneda està casat amb María Fernanda Piñar Gutiérrez, filla del líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar, mort el 2014.

Boye va ser condemnat el 1996 per participar el 1988 en el segrest de l’empresari sorià -propietari de Chorizos Revilla- a una pena de catorze anys de presó i a pagar una indemnització solidària i conjunta amb dos condemnats més per un valor equivalent a 1,2 milions.

Durant 21 anys, entre el 1997 -quan el Tribunal Suprem va confirmar la sentència del segrest- i el 16 d’octubre del 2018, ni Revilla ni ningú de la seva família es va presentar a l’Audiència Nacional per exigir la indemnització ni sol·licitar l’embargament de béns i salaris de Boye. El 16 d’octubre del 2018 l’advocat Fernando Diago Sánchez, del bufet RLD, va presentar un escrit a l’Audiència Nacional contra els tres condemnats “en nom de Revilla”.

Durant aquests anys Boye es va declarar insolvent primer i més tard va proposar pagar la indemnització fraccionadament. Però va ser llicenciat definitivament el 2002 i les actuacions contra ell es van arxivar definitivament el 2003.

Emiliano Revilla farà 92 anys a l’abril. Fonts coneixedores de la seva situació indiquen que pateix un important deteriorament de la salut i no saben respondre si el poder notarial que ha transmès a López-Diéguez és recent o es remunta a una altra època. El cas és que la secció primera penal de l’Audiència Nacional va admetre la personació de Revilla com a perjudicat. El 30 de novembre del 2018 la seva representació va sol·licitar l’embargament de béns i la Fiscalia s’hi va adherir.

L’abril del 2019 Boye va presentar un escrit en què qüestionava l’executòria amb l’argument que la responsabilitat civil havia quedat extingida el 2002. Després d’examinar els arguments, la Fiscalia va donar suport a Boye. El termini de prescripció en el moment dels fets era de 15 anys. El passat 17 de gener, la secció primera de la sala penal va acordar amb la firma de la presidenta, Concepción Espejel, presidenta també de tota la sala penal de l’Audiència Nacional, que el tribunal encarregat del cas no fos de tres magistrats, com és habitual, sinó de tota la secció, és a dir, de cinc magistrats, “atesa la naturalesa de l’assumpte”.

La majoria es va pronunciar el passat 24 de gener a favor de considerar que la prescripció no regia per a la responsabilitat civil. El magistrat Sáez, en minoria davant els altres quatre magistrats, va lliurar la ponència, que va recaure en el magistrat Francisco Vieira.

Vot particular discrepant

Sáez va emetre un vot particular segons el qual la decisió “altera la doctrina que s’aplicava en l’execució de sentències”. El vot de la majoria assumeix que “hi ha, en efecte, una discussió doctrinal i judicial sobre la possibilitat de prescripció del dret a reclamar la responsabilitat civil declarada en sentència ferma”.

El ponent, Vieira, va ser president de l’Audiència Provincial de Madrid, tribunal que ha dictat sentències i interlocutòries a favor de la imprescriptibilitat de la responsabilitat civil. Però no és menys cert que Boye està a l’ull de l’huracà. El 2014 va aconseguir apartar Vieira com a membre del tribunal d’enjudiciament del jutge Elpidio Silva pel cas Blesa. I també va formar part de les acusacions que van aconseguir apartar Concepción Espejel del cas Bárcenas, el de la comptabilitat B del PP.

I last but not least, és l’advocat de Carles Puigdemont, Toni Comín i el president Quim Torra.

stats