Gesta de l’atleta que volia diners per comprar bestiar

BarcelonaAl Marcel se li va complicar el matí i va ser l’últim atleta que va arribar a la línia de sortida. Quan el seu crono es va posar en marxa ja ni tan sols sonava la mítica Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, la cançó que va donar el tret de sortida a la 39a edició de la Zurich Marató de Barcelona. “Espero protagonitzar una remuntada com la del Barça contra el PSG”, va dir mentre entrava a la plaça Espanya. La seva, però, no va ser la història del dia. El protagonisme final se’l va endur Jonah Kipkemoi Chesum.

El kenià va donar la sorpresa i va guanyar la cursa. L’atleta paralímpic, que només tenia previst fer els primers 35 quilòmetres de la prova com a llebre, va aprofitar la retirada del favorit per obtenir una inesperada victòria amb un temps de 2 hores, 8 minuts i 59 segons. Va creuar la línia de meta amb un dorsal en què ni tan sols hi figurava el seu nom. Pacer (llebre) és el que es podia llegir a sobre del dorsal 69.

Abans de la cursa, el seu objectiu era invertir els diners que l’organització li va prometre [uns 3.000 euros] a comprar bestiar per alimentar la seva família, que viu a Iten. La seva història és de conte de fades. Quan era petit, Chesum va patir cremades a la part dreta de la cara i al braç dret durant un incendi. Les seqüeles físiques encara són ben visibles avui. Quan tenia 22 anys, va ser elegit per Kènia per competir en la categoria T46 dels Jocs Paralímpics de Londres 2012. Va destacar sent sisè en els 800 metres i setè en els 1.500. El d’ahir va ser el seu primer èxit internacional fora de la categoria paralímpica. De fet, abans no havia completat mai una marató.

“En el tram final de la cursa he vist que tenia possibilitats de guanyar. Estic content d’haver fet història a Barcelona. La de Barcelona era la meva primera marató. Havia corregut algunes mitges maratons i m’havien anat bé... No esperava fer aquesta marca. Estic realment sorprès”, va explicar l’atleta, satisfet de la seva metamorfosi esportiva. Jacob Cheshari i Justus Kiprotich van completat el podi.

Una altra de les imatges del dia la va protagonitzar l’alemany Stephen Freigang, que 25 anys després de penjar-se la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va completar els 42 quilòmetres i 195 metres en 3 hores, 3 minuts i 42 segons.

Jaume Leiva no va poder aconseguir la marca mínima per obtenir plaça al Mundial i va abandonar en el quilòmetre 28. Daniel Baraldés, que no havia fet mai una marató, va ser el primer català a creuar la línia de meta.

Rècord de Helen Bekele

En categoria femenina la guanyadora va ser l’etíop Helen Bekele, que va acabar amb un temps de 2 hores, 25 minuts i 4 segons, rècord de la Zurich Marató de Barcelona. “Quan he arribat al quilòmetre 35 he vist que podia fer el rècord de la prova”, va explicar.

Melesch Tsegaye i Robi Abearash Fayesa van completar el podi. “Pensava que la meva compatriota Tsegaye, amb millor marca que jo, guanyaria, però he tirat fort i a vuit quilòmetres per al final m’he posat a prova amb un fort canvi de ritme. Ella s’ha quedat una mica enrere, jo m’he sentit bé i la meva llebre m’ha acompanyat. No pensava en absolut que rebaixaria en quatre minuts la meva marca personal”, va afegir.

Jordi Madera, per la seva banda, va ser el guanyador en categoria de cadires amb 1 hora, 32 minuts i 46 segons.

Una prova consolidada a Europa

Uns 16.500 corredors dels 20.127 inscrits van participar a la prova, que va recórrer els principals carrers de Barcelona. Un runner habitual, David Escudé, no va poder fer la cursa. “Estem orgullosos de tenir una marató a Barcelona, on cuidem com ningú els seus participants. Tenir un gran esdeveniment així ens fa sentir molt satisfets. No ha de ser la més ràpida, però ha d’aspirar a ser la millor per als atletes populars”, va dir el comissionat d’Esports de Barcelona.

El 50% dels participants van ser estrangers, cosa que accentua una tendència: la del turisme de curses de llarga distància, que s’ha convertit en un fenomen social. El més aplaudit va ser un francès que va fer el recorregut carregant una Torre Eiffel de més de dos metres d’alçada.