Les futures aliances al pròxim Parlament Europeu ja estan en construcció. Viktor Orbán i Matteo Salvini van mostrar entesa dijous en una trobada a la frontera d’Hongria amb Sèrbia. Unes hores abans, el primer ministre hongarès ja havia declarat en una entrevista al diari La Stampa que Salvini era avui “la persona més important d’Europa”, i que l’estratègia del Partit Popular Europeu (PPE) havia de passar per col·laborar amb l’extrema dreta. “Seria difícil per a nosaltres cooperar amb partits pro immigració”, deia Orbán.
El primer ministre hongarès es deixa estimar per l’Europa ultra, que el busca per apuntalar els guanys electorals que dibuixen les enquestes, i carrega contra un PPE que el menysté públicament (i l’ha suspès com a membre de la família política) però que, alhora, és incapaç de renunciar als escons de Fidesz. Orbán està només en quarantena. Sap que el PPE el necessita i que l’aliança de Matteo Salvini i Marine Le Pen no serà la mateixa sense ell. L’Europa del Seny -el grup creat al voltant de Salvini fa menys d’un mes- es va presentar amb algunes absències importants. El líder de la dreta xenòfoba del Partit Popular danès, el dels Autèntics Finlandesos i el d’Alternativa per a Alemanya van ser els únics que van sortir públicament a comprometre’s amb el ministre de l’Interior italià. La resta són escaramusses i molta gesticulació verbal i a les xarxes socials.
Per això la fotografia davant la tanca que separa Hongria i Sèrbia a la petita localitat de Röszke els convenia a tots dos. Servia a Orbán per parlar de “valors cristians” i d’“invasions d’immigrants”. I a Salvini -l’home en campanya permanent- per fer veure que la seva capacitat d’influència encara no ha tocat sostre. Però, més enllà d’això, de les declaracions i les mostres de sintonia, no en va sortir cap compromís concret. L’èxit es justificava només amb el gest. En la cobertura mediàtica d’una trobada per explotar la por a la immigració entre dos líders que discrepen completament sobre qui s’ha de responsabilitzar de l’acollida dels migrants que hi ha a la Unió Europea. Mentrestant, el líder de Fidesz continuarà lluint agenda internacional i fotografies oportunes, com la de la trobada amb Donald Trump a la Casa Blanca el 13 de maig vinent.
“Els únics que tenen agenda europea són els euroescèptics”, es lamenta un diputat hongarès. L’oposició política a Orbán es planteja aquestes eleccions com un referèndum sobre la figura polaritzant del seu primer ministre. Però les enquestes apunten que Fidesz podria fins i tot millorar els escons obtinguts el 2014 i emportar-se més del 50% dels vots. L’extrema dreta hongaresa de Jobbik continuaria en segona posició, tot i que amb l’escissió interna perd suports, i es quedaria entre el 12% i el 15% dels vots.
Aquest 1 de maig se celebrava el 15è aniversari de l’última gran ampliació de la Unió Europea. Quinze anys del gran big bang que Jean-Claude Juncker assegura que no ha lamentat “ni un segon” -com confessava fa ben pocs dies-, i que arriben en el moment de màxima hostilitat entre el govern hongarès i la Comissió Europea. En plena confrontació entre “l’elit corrupta” de Brussel·les i el “poble pur” que Orbán -figura electoralment incontestable- assegura que representa.