Totes les senyores tenen un collaret de perles

No podem estar més d’acord amb la salvatge de la Sandra Hochman, sens dubte una “bona esposa” de primera divisió, que amb els diners que li va deixar el seu pare d’herència va anar a Saks, a la Cinquena Avinguda, i es va comprar un collaret de perles perquè, segons el consell de l’última de les dones del seu difunt progenitor, “totes les senyores tenen un collaret de perles”. Ho ha explicat, no fa massa, en una entrevista que li van fer a El País Semanal. Esclar que sí!, totes les bones esposes, totes les senyores, han de tenir un collaret de perles. Entenem, no obstant, a totes aquelles que no volen ser “senyores”, com per exemple aquelles que et diuen “No, senyora no, senyoreta, que no estic casada” o “Senyoreta, que encara soc jove”, no passa res, estimada, si vols que et segueixin tractant de tu la resta de la teva vida, no hi podem fer res. Res de res. Res de perles, doncs. Cadascú és lliure d’escollir el seu camí, encara que sigui tortuós. Només faltaria. Però les bones esposes acostumen a ser senyores i sempre porten a sobre un collaret de perles que si no te l’ha deixat en herència la teva mamà fas com la Hochman i et gastes la pròxima mesada entrant a Unión Suiza i te’l compres tu mateixa trinco-trinco.

El collaret de perles és el complement perfecte i tota una declaració d’intencions. En primer lloc perquè té una certa fama de ranci. Molta gent pensa que fa anciana o pija com si això estigués malament. Ser anciana o preveure-ho, és a dir, tenir el projecte d’envellir, no és una mala cosa, ben al contrari. I ser pija o que els altres, i sobretot els filocomunistes, es pensin que ho ets, està prou bé perquè les pijes tenen fama de despistades i se’ls perdonen els lapsus amb moltíssima més facilitat que a les altres: “Deixa-la, la pobra, que és pija ”. A més, si ara esclatés la Segona Guerra Civil i t’enxampessin els feixistes -per jueva, per negra, per bollera, per independentista, per haver votat els comuns i qui diu els comuns diu en Miquel Iceta, que et recordo que és socialista, o per tot alhora-, prou es guardaran d’afusellar-te si portes un collaret de perles, perquè no és el mateix disparar contra una persona vestida amb una samarreta estampada amb la cara del Che Guevara que contra tota una senyora emperlada fins a les orelles. S’ho pensaran dues vegades, com a mínim, que és exactament el que cal aconseguir que facin les persones armades: pensar una mica abans de disparar i molt més si, a sobre, a qui apunten és a tu.

El collaret de perles ideal és el que és manejable, no cal que sigui un sautoir, que s’enganxen amb tot, s’ha de poder portar tothora. Les bones esposes són previsores i quan s’estan a la platja saben que, de sobte, del mar i a la manera de la Venus de Botticelli però en versió trans, pot aparèixer un mascle vint anys més jove que elles, de tors lleugerament pelut, però pelut al cap i a la fi, bru i musculat, se’ls pot acostar directament, saltant-se el paio totes les distàncies socials i sanitàries hagudes i per haver (carai!, això sí que és passió!) i convidar-les a navegar sobre les seves espatlles poderoses fins a l’Hotel du Cap d’Antíbol. Un cop allí, després de fer l’amor unes trenta-sis vegades, baixareu a sopar llagosta (és un hortera, però folla de meravella) mentre un dels maîtres et posarà els peus, perquè es refresquin, dins un gibrell de plata a vessar de xampany. Com que vas nua (la platja on t’ha raptat l’indòmit, amb el teu total vistiplau naturalment, era nudista) només posant-te el collaret de perles ja semblarà que vagis vestida de nit. L’endemà, a trenc d’alba, esgotada, podràs anar a la capella a resar a la Mare de Déu del Carme, que és la dels pescadors, i altre cop gràcies al collaret de perles i a saber ajuntar les mans com en una estampa del Murillo, ningú no notarà que vas en pilota picada. Quan t’acomiadis del teu amant, perquè amb una nit de llagosta ja n’has tingut ben bé prou, li obriràs la mà ossuda i hi deixaràs caure una de les esferes nacrades del teu collar, per després tornar-li a tancar.

Les bones esposes, al final de la seva vida, només hauran conservat una d’aquestes boles, que és la que entregaran, finalment, a Caront, el barquer. La resta de les perles: xauxa.