Preparem-nos per més temporals com el 'Gloria'
BarcelonanaEncara sota l'impacte de les destrosses i desgràcies personals provocades pel temporal 'Gloria', i quan encara no s'ha fet un balanç de danys acurat, sí que és l'hora de començar a posar sobre la taula algunes reflexions urgents. La primera és que, si bé es tracta d'un fenomen meteorològic força excepcional, i per tant era difícil preveure'n tots els efectes, és veritat que tenim motius per pensar que cada vegada aquests episodis violents seran potencialment més perillosos.
En efecte, als anys 80 i 90 ja hi va haver borrasques semblants al 'Gloria', com per exemple la dels dies 7 i 8 de novembre el 1982 (coincidint amb la visita del papa Joan Pau II), quan les pluges al Pirineu van fer desbordar els rius Segre i Valira. El balanç va ser de 14 morts a tot el país. Quina és la diferència amb ara? Doncs els efectes de l'escalfament global, és a dir, l'emergència climàtica. Els meteoròlegs afirmen que la temperatura del mar augmenta a un ritme de 0,30 ºC per decenni des del 1974, i això es tradueix en més humitat a l'atmosfera i més precipitacions quan hi ha un fenomen d'aquestes característiques. En concret, aquest dies a l'Estartit la temperatura era 1,5 ºC superior a la mitjana. Amb el mar més calent, a més, la probabilitat de temporals s'estén en el temps: ja no és una cosa típica de la tardor sinó que pot passar en qualsevol moment.
La conclusió és que potser el 'Gloria' no és un fenomen meteorològic tan estrany al Mediterrani, però tot apunta que aquestes borrasques seran cada cop més destructives. Potser per això s'han de posar en marxa plans de prevenció immediats i combinar-los amb polítiques a llarg termini orientades a combatre l'escalfament global. I no per una qüestió de militància ecologista, que també, sinó per pura racionalitat econòmica i social.
Un altre factor que també hi incideix és l'activitat humana a prop del mar i zones inundables, és a dir, la construcció d'edificis i els esforços per redibuixar la línia de la costa amb més quilòmetres de platja. Com a societat hem de ser conscients dels costos i dels riscos de continuar construint a la costa, i això vol dir també prendre mesures per evitar el despoblament de les comarques de l'interior i el consegüent moviment de població cap a les zones costaneres.
Evidentment ara el més urgent és ajudar els damnificats pel temporal i les famílies de les víctimes mortals. La Generalitat ha de mobilitzar tots els recursos disponibles, i demanar-ne també a fora, per fer front a les necessitats de les zones afectades, amb una especial atenció a un ecosistema tan fràgil com el delta de l'Ebre. El sector primari sempre és el més afectat en aquestes circumstàncies, i hem de ser conscients de la importància estratègica que té com a país comptar amb una agricultura i una ramaderia fortes.
Els pròxims dies l'aigua baixarà però encara es trigarà a recuperar la normalitat, com saben prou bé pobles com l'Espluga de Francolí, afectat per una riuada l'octubre passat. Per això la nostra obligació és preparar-nos el millor possible per als 'Gloria' que vindran.