Glovo: el preu real de la precarietat
BarcelonaLa tràgica mort de Pujan Koirala, el jove d'origen nepalès atropellat per un camió de les escombraries quan feia de repartidor de Glovo, ha destapat una de les cares més fosques de les noves empreses de l'anomenada economia col·laborativa. Koirala no constava ni tan sols com a treballador de l'empresa, sinó que havia estat subcontractat per algú que sí que ho era i que s'emportava un percentatge dels diners guanyats amb les seves entregues. Evidentment, aquesta és una realitat que afecta les capes més pobres de la societat, i en especial els que ocupen l'esglaó més baix, els immigrants sense papers.
El problema és que ja fa temps que advertíem dels perills d'aquest tipus de plataformes, que sota el paraigua d'una imatge de modernor i sostenibilitat amaguen condicions de treball del Tercer Món i que, com en el cas dels falsos autònoms, són simplement irregulars. No pot ser que amb l'excusa de les noves tecnologies rebaixem els estàndards laborals i els drets que tant han costat de conquerir. En el cas del jove nepalès, ni tan sols comptava amb l'assegurança mèdica que tenen els treballadors de l'empresa, cosa que remet a situacions tan llunyanes a la nostra cultura com la dels milions de nord-americans que no tenen garantit l'accés a la sanitat.
L'administració fins ara havia posat el focus en la necessitat de convertir tots els treballadors autònoms de Glovo en plantilla, un objectiu que, per cert, encara no s'ha aconseguit perquè hi ha sentències contradictòries i el Suprem encara no s'ha pronunciat. Avui justament un jutjat de Madrid ha de resoldre una demanda de 500 treballadors a l'anglesa Deliveroo. Aquestes empreses afirmen que incorporar els autònoms posa en perill el seu model de negoci, però llavors el que s'ha de replantejar és el model de negoci i no la normativa.
A tot això ara cal afegir-hi la vigilància de les persones que són subcontractades de manera il·legal, una pràctica que obliga a extremar les inspeccions i a ser especialment exigents amb aquest tipus de feines. Però no hi ha dubte que la principal responsable és la mateixa empresa, que ha de saber qui treballa de veritat per a ella. Encara que hi hagi una responsabilitat individual de les persones que 'venen' les seves llicències, l'empresa no se'n pot desentendre i fer veure que no hi té cap implicació.
Moure's per la ciutat en bicicleta per fer entregues de menjar comporta un risc, i els treballadors han d'estar prou protegits des de tots els punts de vista, tant en les qüestions de la pròpia seguretat i atenció sanitària com en drets laborals. La idea que la modernitat ha d'anar lligada a la desregulació no significa res més que tornar a la llei de la selva i a l'economia submergida, on sempre trobarem casos d'explotació laboral d'uns treballadors per uns altres propiciada pel mateix sistema, que ho permet i fins i tot se n'aprofita.
El cas de Pujan Koirala ens obliga a enfrontar-nos a una realitat incòmoda però que no es pot ignorar. Perquè no tot s'hi val per obtenir beneficis.
