Gossos que estimen i humans desagraïts

Quan al març es va decretar l’estat d’alarma, tots ho vam viure amb inquietud i estrès. Malgrat que cadascú ho va patir a la seva manera, la por i la tristesa les vam compartir tots. Durant les setmanes del confinament més dur vam agrair la immensa generositat i valentia de persones admirables, però malauradament també vam veure tota mena d’actituds egoistes. Un exemple de mesquinesa és el debat que es va generar al voltant de passejar els gossos. Per a les persones que conviuen amb aquests animals, treure’ls al carrer és una obligació perquè estan educats per fer les seves necessitats fora de casa i els seus hàbits no es poden pas canviar d’un dia per l’altre. Que alguna gent arribés a afirmar que es tractava els gossos millor que els infants és símptoma que l’enveja està massa present en la nostra societat.

Mentre alguna gent enfurismada cridava a la premsa i a les xarxes socials que el govern concedia als gossos més drets que als humans, altra gent va optar discretament per aconseguir un gos, encara que fos de manera il·legal, i així tenir l’excusa per sortir-hi. Un cop el confinament es va acabar i les vacances han arribat, l’abandonament de gossos ha augmentat respecte a altres anys, segons adverteixen les entitats animalistes. I les xifres anteriors ja eren alarmants: la Fundació Affinity denuncia que l’any 2018 es van recollir a tot l’Estat més de 104.000 gossos abandonats. És cert que en l’actual augment cal comptar els gossos que han quedat desemparats perquè els seus propietaris han mort per covid-19, però en molts casos l’abandonament està relacionat amb el fet de concebre els animals com a objectes d’usar i llençar. Els que s’havien queixat que els quissos tenien més drets que els infants, callen ara mentre les protectores estan absolutament desbordades d’animals, que arriben traumatitzats per l’abandonament o fins i tot maltractats, i requereixen molta dedicació.

Aquesta situació deplorable exigeix unes quantes reflexions. La primera: darrere la venda de cadells hi ha sovint veritables fàbriques que mantenen les gosses en condicions miserables fent-les criar contínuament. Molts dels cadells són comprats com si fossin joguines, i els propietaris se’n cansen aviat. Alguns són abandonats a les protectores, però d’altres els abandonen a les carreteres, a les benzineres o al mig del bosc. Una part acaben atropellats o són segrestats per ser utilitzats en baralles de gossos. Els que arriben a les protectores poden passar anys en una gàbia diminuta, atesos per un personal permanentment desbordat que no els pot oferir l’atenció que necessiten. Donat que l’abandonament és un problema sistèmic, seria raonable prohibir la compravenda dels anomenats animals de companyia i permetre únicament l’adopció en protectores, amb un seguiment posterior de les condicions en què es troba l’animal. Caldria també incrementar les penes per maltractament i abandonament.

La segona reflexió és que, per a un gran nombre de persones, el confinament va ser més suportable perquè el van viure amb el seu gos. I no perquè això els permetés sortir al carrer, sinó perquè els gossos són éssers profundament intel·ligents i amicals, que ens fan riure amb els seus jocs, ens expressen afecte quan estem tristos i ens relaxen quan estem enfadats. Són tan generosos i lleials que ens ensenyen a ser més bones persones. No deixa de ser sorprenent que tanta gent traeixi aquests éssers que tenen la clau de l’amistat i la felicitat. El gran problema de l’espècie humana és que maltractem a qui ens podria salvar, i això s’aplica tant als gossos com en general a la nostra relació amb la biosfera.

La tercera reflexió és que, en la nostra civilització, la concepció del gos com a mercaderia s’aplica també a la resta d’animals, i és precisament aquesta mercantilització el que ha causat l’actual pandèmia. No oblidem que aquest coronavirus va saltar d’algun animal a l’espècie humana, i sembla que ho va fer en un dels moltíssims mercats d’animals vius que existeixen a la Xina i altres països, on animals salvatges i també gossos i gats s’amunteguen ferits en gàbies mal fetes i són degollats allà mateix. En un context de desforestació i destrucció de la biodiversitat, aquells mercats són un infern per als animals i un paradís per als patògens. Per això, una civilització que fos respectuosa amb els éssers vius no hauria sofert una pandèmia com aquesta. Si continuem maltractant els animals i degradant la biosfera, la nostra decadent civilització seguirà enfonsant-se en les seves misèries.