El Govern s’encalla en la tria del substitut de De Alfonso a Antifrau

BarcelonaQuan va acabar la compareixença de Daniel de Alfonso al Parlament, en ple esprint final de la campanya electoral del 26-J, alguns diputats no van poder reprimir la seva perplexitat per les escenes surrealistes que acabaven de presenciar. En lloc de construir un discurs conciliador, De Alfonso es va espolsar les responsabilitats de la conversa conspirativa amb el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, es va presentar com a víctima de l’escàndol i va renyar els diputats. “Si això és conspirar, que tiri la primera pedra qui estigui lliure de conspirar”, va deixar anar el magistrat, que acabaria sent destituït com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), desacreditat per la publicació de les gravacions i l’altivesa del seu discurs. El Govern busca ara un substitut i el perfil requerit és antagònic al de De Alfonso: una figura discreta i de trajectòria impecable per tornar a prestigiar la institució. Segons les fonts consultades per l’ARA, el nom escollit era el de Joan Llinares, avui gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Però Llinares no ha acceptat l’oferiment formulat per l’executiu de Carles Puigdemont, que està encallat en la selecció d’un nom idoni. El relleu a Antifrau no sembla ara mateix senzill de resoldre.

Després de la negativa de Llinares -va rebre la proposta la setmana passada, va reclamar un període de reflexió breu i dilluns va rebutjar l’oferiment-, el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport, Junts pel Sí, han de buscar candidats alternatius. “Estem en la fase de propostes. Ara mateix no hi ha cap nom en ferm sobre la taula”, detallen veus autoritzades, que interpretaven que la de Llinares era una opció que reunia tots els requisits i podia generar consens. El nou director o directora haurà de passar per l’escrutini de les formacions amb representació a la cambra, i el Govern desitja que l’elecció es faci amb el màxim de suports possibles, perquè el mandat a Antifrau té un recorregut de nou anys. Per fer viable el nomenament cal que la proposta rebi el suport de tres cinquenes parts del Parlament, en primera votació, o el de més de la meitat dels diputats, en una ronda posterior. Fonts de l’executiu subratllen que es busca un figura “solvent” i “dinàmica”, que entengui el moment que viu Antifrau.

Llinares encaixava en el retrat robot. “Té una trajectòria impecable i un prestigi guanyat a pols, a banda de ser una persona discreta i eficient”, apunten fonts coneixedores tant de la realitat d’Antifrau com del currículum del gerent de recursos del consistori barceloní. “Ha demostrat la seva independència”, afegeixen. Llinares es va comprometre a treballar amb l’Ajuntament després d’exercir de subdirector d’administració de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Abans havia assumit la direcció general del Palau de la Música, on va col col·laborar estretament amb la justícia per destapar el saqueig de la institució perpetrat per Fèlix Millet. La tasca de Llinares i el seu equip, sumada a la documentació decomissada durant l’escorcoll policial, va servir per fer evident l’apropiació de recursos orquestrada per Millet i el presumpte pagament de comissions de la constructora Ferrovial a Convergència -a través del Palau de la Música- a canvi d’adjudicació d’obra pública.

Una elecció menys ràpida

Per què rebutja Llinares l’oferiment del Govern? Consultat per l’ARA, ha declinat fer qualsevol comentari sobre aquesta qüestió, però ha recordat el seu compromís amb la tasca que se li ha encomanat a l’Ajuntament de Barcelona. Llinares entén que no ha completat l’encàrrec rebut de l’equip d’Ada Colau. Al consistori estan satisfets amb la seva aportació com a gerent de recursos. El gerent ha dirigit iniciatives pioneres en matèria de transparència, com la creació de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques, i ha dissenyat, amb l’executiu municipal, el Codi ètic i de conducta per a càrrecs electes, alts càrrecs i ens públics, el primer amb caràcter punitiu de l’Estat. A banda de la proposta fallida del Govern, ha transcendit també la predisposició de Miguel Ángel Gimeno, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per assumir la funció de director d’Antifrau. Però Gimeno és un candidat que no satisfà plenament ni el Govern ni Junts pel Sí.

La revelació de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso -els diàlegs evidenciaven la guerra bruta- ha compromès la imatge de l’oficina que lluita contra la corrupció i el frau a Catalunya. Per això, les veus de l’executiu consultades admeten la voluntat de completar el relleu de De Alfonso amb la màxima celeritat possible, un pla de treball que consta també als despatxos d’Antifrau. La intenció inicial era tancar la tria aquest mes de juliol, encara que el nomenament no es fes efectiu fins a després de l’estiu, un cop es reprengui el període de sessions al Parlament, quan també està prevista la qüestió de confiança a la qual s’ha de sotmetre Puigdemont. “Serà complicat haver-ho resolt abans de l’agost”, exposen ara fonts coneixedores del procés. De moment, la selecció està encallada.

La directora interina compareixerà avui al Parlament

La directora interina de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Maite Masià, compareixerà avui al Parlament per oferir explicacions del funcionament de la institució després que la cambra ratifiqués la destitució de Daniel de Alfonso. Serà la primera vegada que Masià es pronunciarà en públic sobre les converses que va mantenir el seu cap amb el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, en què ordien plans per treure draps a l’independentisme. Junts pel Sí havia registrat una sol·licitud de compareixença a la comissió d’afers institucionals perquè Masià exposés com vol organitzar els treballs de la institució en l’etapa d’interinatge. La direcció de Masià serà temporal, ja que, d’acord amb la llei d’Antifrau, un cop es nomeni el nou director ella cessarà de forma automàtica. Els diputats també podran preguntar a la compareixent per la destitució fulminant de la cap del gabinet de direcció, Assumpció Riba, una decisió controvertida, avançada la setmana passada per l’ARA. Riba, que tenia entre les seves funcions les auditories internes, havia estat crítica amb el comportament de De Alfonso, fins al punt que li va aconsellar que dimitís abans que fos revocat pel Parlament arran del cas Fernández Díaz.

En la jornada de compareixences al Parlament també està citada la mateixa Riba. A banda de la seva relació tensa amb De Alfonso, la ja excap del gabinet de direcció d’Antifrau també va facilitar que els treballadors crítics amb la gestió de l’exdirector poguessin expressar el seu punt de vista en una carta remesa a la cambra catalana.