La gran família que controla l’esport mundial

Barcelona“Tot sembla un afer de grans famílies. Una història fosca de com poques persones poden controlar l’esport global”, diu el periodista britànic Andrew Jennings, un dels grans especialistes en corrupció a l’esport modern. Segons Jennings, una de les famílies clau per entendre la corrupció és la Dassler, uns bavaresos coneguts per haver estat al darrere del naixement de la marca Adidas.

Adidas va ser fundada per Adi Dassler el 1920 a Herzogenaurach, a Baviera. El seu germà Rudolf, després d’una baralla familiar, va fundar a la mateixa ciutat Puma, el 1924. Adidas va fer més fortuna gràcies al fill d’Adi, Horst Dassler, que va aconseguir vestir la selecció alemanya de futbol, que la pilota dels Mundials de futbol fos sempre Adidas o aportar la major part del material dels Jocs Olímpics a partir del 1956. Dassler, però, va anar més enllà. Segons Jennings, “ningú ha pagat tants diners a dirigents esportius com ell”, especialment després de crear una segona empresa pionera en la compra i explotació de drets televisius esportius. Quan Horst Dassler va morir de càncer el 1987 amb 51 anys, al funeral a primera fila hi havia el futur president de la FIFA, Joseph Blatter, i el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch. Estaven per davant dels membres de la família Hassler.

“Gairebé la meitat dels 107 actuals membres del COI, vuit dels quals membres de famílies reials, els va nomenar Samaranch, que havia arribat a presidir el COI precisament gràcies a Dassler”, explica Jennings, que durant set anys no va tenir permís per fer preguntes en actes del COI per haver-li preguntat a Samaranch, que va morir l’any 2010, si el seu braç dret tenia més musculatura que l’esquerre de tant fer la salutació franquista. Segons Jennings, l’actual president del COI, Thomas Bach, també és “un protegit de Dassler, ja que va treballar per a ell dos anys durant als 80”. Qui era fins fa poc el president de l’IAAF (Federació Internacional d’Atletisme), el senegalès Lamine Diack, va rebre primes de Dassler a canvi de vendre els drets dels Mundials d’atletisme a l’empresa familiar, ISL (International Sport and Leisure), una firma gestionada pels descendents de Dassler que va fer fallida l’any 2001. Segons Jennings, aquesta empresa es va gastar “més de 100 milions d’euros en primes per tenir els drets de Mundials o Jocs Olímpics durant dècades”.

“Al COI tenim membres olímpics que han sigut escollits perquè formaven part d’una família o per haver sigut l’entrenador de tenis de Borís Ieltsin, com el rus Xamil Tarpixev, que no pot entrar als Estats Units per les acusacions que té”, diu Jennings, que recorda que Samaranch va fer entrar el seu fill al COI, on ha ocupat llocs clau en la gestió dels drets televisius d’aquesta organització. O que la federació suïssa d’hoquei sobre gel va ser jutjada per un contracte amb una empresa propietat del nebot de Joseph Blatter, una empresa amb seu en un edifici on al seu torn havia tingut la seu una empresa de Dassler.

Samaranch va ser escollit president del COI el 1980 amb els vots de països llatinoamericans i del bloc comunista, uns vots que “li va aconseguir Hassler a canvi de tenir llavors contractes per a Adidas i ISL”. L’alemany també havia sigut clau en l’elecció de João Havelange com a nou president de la FIFA el 1974. I el 1998 va donar suport a Blatter, la mà dreta d’Havelange. Lennart Johansson, el suec derrotat a les eleccions de la FIFA del 1998, va afirmar llavors que “hi ha una agenda oculta entre ISL, Havelange i Blatter. No puc entendre com aquesta companyia sempre rep la confiança de la FIFA”.

ISL va gestionar tots els drets dels Mundials entre el 1978 i l’any 2001, quan va fer fallida. Llavors Blatter va aprofitar-ho per decidir que la FIFA gestionaria ella els drets, sense dependre d’una empresa.