Quan els anunciants diuen prou
La retirada de publicitat, com amb ‘Gran Hermano’, és una pràctica amb tradició però d’efectivitat irregular
BarcelonaUna part important del negoci comunicatiu reposa sobre el finançament que aporten les empreses, en forma de publicitat. A banda de les pressions que poden exercir de portes endins als mitjans, de tant en tant fan públic el seu rebuig a anunciar-se en un lloc o un altre, per motius ideològics o perquè no volen que el seu producte es relacioni amb continguts controvertits. És el que ha passat aquests dies amb Gran Hermano VIP arran d’un presumpte abús sexual comès fa dos anys en l’edició del reality sense famosos: més de quaranta marques han retirat la publicitat del programa. Malgrat tot, l’espai es manté a la graella i obté unes audiències excel·lents.
‘La noria’, tocada de mort
L’entrevista al programa La noria a la mare de Francisco Javier García Marín -àlies el Cuco, imputat aleshores per l’assassinat de Marta del Castillo- va acabar suposant el final del programa que presentava Jordi González. Bayer, Campofrío, Puleva, Nestlé i Président van anunciar que deixaven d’anunciar-s’hi. En el cas de Campofrío, una de les empreses que va secundar el boicot, el conductor del programa va acusar-la d’aprofitar la polèmica per fer “una campanya d’imatge que li surt de franc”. El bloguer Pablo Herreros, que va engegar la campanya perquè les marques deixessin el programa, va rebre una querella de Telecinco per “coaccions i amenaces”. Però la cadena la va retirar quan va veure les crítiques que aixecava. I va acabar cancel·lant La noria, que va ser substituïda pel ja desaparegut El gran debate.
Més control a YouTube
El mes de febrer passat Nestlé, AT&T i Epic Games van anunciar que deixaven d’anunciar-se a YouTube perquè la xarxa permetia que els pedòfils pengessin comentaris inadequats sense moderació prèvia. Fa dos anys la plataforma de Google va viure una situació semblant -en aquest cas per la facilitat amb què es podien publicar vídeos extremistes i amb llenguatge d’odi- però les marques hi van acabar tornant un cop la polèmica es va esvair. Al final, la força de prop de 2.000 milions d’usuaris va decantar la seva decisió. En el boicot del 2017, els analistes van calcular que la companyia va deixar d’ingressar centenars de milions de dòlars.
Ingraham continua líder
Un tuit de la presentadora de Fox News Laura Ingraham en què menyspreava David Hogg, supervivent d’una massacre escolar i activista en favor del control de les armes, es va girar contra ella. El noi va publicar la llista dels dotze espònsors del seu programa i instava els seus seguidors a retirar el suport a les marques. Nou d’aquestes companyies van deixar d’anunciar-s’hi i van emetre comunicats de repulsa. Al cap d’un any de la crida al boicot, l’audiència d’Ingraham va millorar en 100.000 espectadors -i continua com a líder destacada de la nit- però només havia recuperat el 60% dels anunciants perduts.
Carlson queda tocat
També a Fox News, Tucker Carlson ha vist com la seva nòmina d’anunciants patia una sagnia arran d’un comentari fet en antena poc després de la massacre a El Paso en què deia que l’arribada de certs immigrants “convertia el país en més pobre, més brut i més dividit”. El grup progressista Media Matters for America va rescatar fragments antics d’un programa de ràdio en què havia participat i en què Carlson feia comentaris ofensius sobre les dones. La fuga va ser severa: en el segon trimestre del 2018 el programa va tenir 218 anunciants diferents; en el mateix període d’enguany la xifra havia baixat fins a 107, i això que el programa va reduir tarifes. El seu xou continua sent un motor econòmic de Fox News, amb el 13% de la facturació del canal, tot i que un any enrere la xifra era de gairebé el 18%.
Limbaugh, a l’ofensiva
El locutor Rush Limbaugh, de Premiere Radio Networks, va tractar de slut (puta) una estudiant de dret defensora de l’avortament. Els anunciants hi van reaccionar ràpidament i, en pocs dies, fins a 142 marques van demanar que els seus productes no apareguessin al xou d’aquest líder d’opinió conservador. La resposta de Limbaugh va ser contundent: no pensava disculpar-se i no patia per la fuga d’anunciants perquè, segons deia, havia rebutjat moltíssimes propostes, així que no tindria problema per reemplaçar-los. El cas va passar el 2012, quan era el locutor més ben pagat de la ràdio amb un sou anual de 50 milions de dòlars. Sis anys després en cobrava 84,5 però havia cedit el lloc més alt del podi a Howard Stern.
Lego abandona el ‘Mail’
Bob Jones és el nom del pare anglès que va escriure una petició pública a Lego perquè deixés de fer promocions a través del tabloide Daily Mail : se sentia malament pagar pel diari per aconseguir la joguineta, tenint en compte que -arran del Brexit- la línia editorial havia basculat cap a la ultradreta. La campanya Stop Funding Hate (deixeu de finançar l’odi) va convertir en viral la carta i, al cap d’uns dies, la companyia danesa anunciava que liquidava els seus compromisos comercials amb el diari. La cadena d’òptiques Specsavers també va retirar la publicitat, en aquest cas al Daily Express, per pressions semblants. Plusnet, The Body Shop i Paperchase es van retirar d’uns altres tabloides. Els trens Virgin van deixar de vendre el Daily Mail durant alguns mesos, però les crítiques per l’acte de censura que suposava això van fer que Richard Branson decidís fer marxa enrere al cap de dos mesos.