Una gran història

Cada dia un diari s'omple de petites i grans històries. Comença i s'acaba el món quan es tanca l'edició i s'envia a impremta mentre el digital fa realitat la literària eternitat d'un dia. Algunes històries relaten a la perfecció la mesquinesa humana, la misèria, l'imperi de la ignorància, però amb dificultats, a cops de colze, de tant en tant, una gran història aconsegueix captivar-nos. Divuit dies el món ha estat pendent de la vida de dotze nois i el seu entrenador de futbol atrapats dins d'una cova amb els accessos inundats. Centenars de professionals voluntaris d'arreu del món i de l'exèrcit tailandès han treballat intensament i s'han jugat la vida per rescatar-los. Saman Gunam va ser un dels molts que van jugar-se-la traslladant bombones d'oxigen cap a l'interior i missatges escrits en papers cap a l'exterior en viatges de sis hores per dins la cova. Els nois deien a les mares i els pares que els preparessin les costelles de porc o prometien ajudar cada dia a casa a partir d'ara. L'entrenador demanava perdó als pares pel dolor provocat i ells l'hi concedien donant-li força per sortir. No coneixem els nens, ni els seus pares, però podem reconèixer el sentiment d'angoixa, la por dels nois i la necessitat de superar-se. Som capaços de compartir l'alegria d'una bona notícia de la mateixa manera que no podem deixar de preguntar-nos quantes nenes continuen en mans de Boko Haram. Volem oblidar-ho, però la condició humana només és una.