Misc24/12/2020

Els grans perdedors del Brexit a Europa

El pressupost, l’automòbil, els pescadors francesos i el turisme a Espanya

Júlia Manresa Nogueras
i Júlia Manresa Nogueras

Corresponsal a Brussel·lesTots hi sortim perdent, amb el Brexit, que s'ha pactat amb l'acord en temps de descompte, aquesta dijous a la tarda. Institucions europees, economistes i acadèmics de tota mena fa anys que fan aquesta advertència, fins i tot abans del funest referèndum en què el Regne Unit va votar a favor d’abandonar la Unió Europea després d’anys d’una relació tan estreta com complicada. Seguint aquesta premissa, doncs, els perdedors europeus del Brexit són una interminable llista de perjudicats per flancs tan diversos que van del camp i les granges a les borses: ciutadans europeus amb lligams al Regne Unit, pescadors, ramaders, fabricants d’automòbils, brokers de borsa i consultors de grans firmes...

Cargando
No hay anuncios

El pressupost europeu

El Regne Unit deixa un forat de 75.000 M€ als comptes de la UE

Més enllà de l’impacte polític (i fins i tot simbòlic) que implica la marxa d’un dels socis de la Unió, el bloc com a institució hi perd molts diners. El pressupost de la Unió Europea ingressarà al voltant d’un 16% menys cada any (en càlculs de la Comissió, fins a uns 75.000 milions d’euros en un pressupost que té set anys de vigència). Tapar aquest forat ha sigut un dels principals problemes en la negociació dels comptes comunitaris perquè els països rics no estan disposats a afegir-hi tot el que faltaria i, per tant, fins al 2027, la UE tindrà menys diners, tenint en compte, però, que els ramaders britànics ja no estan entre els seus beneficiaris.

Cargando
No hay anuncios

El comerç centreeuropeu

França, els Països Baixos i també Espanya hi tenen un fort lligam

La qüestió comercial és la que ha centrat més esforços perquè és on el sotrac serà més difícil d’evitar. Són dècades de comerç sense aranzels, sense restriccions, sense friccions. El Regne Unit perd un mercat directe de 400 milions d’habitants. Gairebé el 45% de les seves exportacions van a parar al Vell Continent, però el mateix passa a Europa, amb més o menys intensitat en funció de les regions. La connexió Calais-Dover o el comerç del port flamenc de Zeebrugger, on arriben el 78% de les exportacions britàniques a Europa, canvien absolutament les dinàmiques. Més control, més burocràcia i, sobretot, més traves que patiran sectors econòmics diversos. Per això, França, Bèlgica i els Països Baixos són tres dels països més preocupats a nivell pràctic.

Cargando
No hay anuncios

Les indústries més potents

L’automòbil, la química i farmacèutica i les finances

Justament els sectors econòmics amb uns lligams més estrets amb el Regne Unit són alguns dels més potents. La indústria de l’automòbil britànica, per exemple, calcula que pot perdre 55.000 milions perquè el 51% de les seves importacions venen de la UE. Algunes de les regions més riques d’Alemanya, com apunta un informe del Comitè de les Regions, fabriquen components o cotxes que van a parar al Regne Unit passant pels ports de Bèlgica i França. Per això es preveu que Stuttgart sigui una de les més afectades, però també Eslovàquia, on els cotxes suposen la meitat de les seves exportacions al Regne Unit. Una situació similar es produeix amb els sectors farmacèutic, financer i tecnològic. Frankfurt pot patir la davallada de la City com a centre financer, tot i que també se’n pot beneficiar.

Cargando
No hay anuncios

El turisme espanyol

El Banc d’Espanya creu que l’Estat serà el país més afectat

El Banc d’Espanya situa l’economia espanyola com la que en sortirà més malparada. Les exportacions espanyoles al Regne Unit són un 3,4% del PIB (mentre que en el cas alemany són un 3,2% i en el francès un 2,5%). El 2019, el 21% dels estrangers que van visitar Espanya eren britànics. D’aquí que les Balears i les Canàries ja ho hagin començat a notar. A tot això cal afegir-hi la quantitat de remeses d’expatriats (o emigrats) que arriben a Espanya des de territori britànic, menys, però, que les que arriben a Polònia o a França, on són més de 1.000 milions d’euros segons el Banc Mundial. A tot això cal afegir-hi l’altre gran damnificat: la llibertat de circulació. Passaport i visats (i la burocràcia que impliquen) seran la norma per a aquells que els puguin obtenir.