Griezmann segueix perdent trens

BarcelonaAntoine Griezmann és com aquell company de feina metòdic, professional, que no acostuma a destacar entre els millors però que tampoc acostuma a fallar. Ara bé, un cop es filtra que té un sou més alt que els altres, els companys el miren diferent. No n’hi deixen passar ni una. I quan descobreixen que arriba cinc minuts tard a treballar cada dia, li posen la creu. Sí, Griezmann va deixant passar trens. Cada oportunitat davant del porter rival, cada xut que s’estavella al lateral de la xarxa, cada cop que Koeman ordena que sigui l’escollit per ser substituït, fa tard. I Griezmann necessita fer un pas endavant, ara que Koeman pren decisions, abans d’acabar a la banqueta ja des del primer minut. El primer any de Griezmann al Camp Nou va ser trist. El context no hi va ajudar. El segon ha començat amb tres actuacions en què es pot dir d’ell que fa la feina, que compleix, amb curses elèctriques en una posició que no li acaba d’agradar i ajudant en la pressió. Un futbol funcionarial que no està a l’altura del seu prestigi, de la seva fama, del seu sou. D’Antoine Griezmann cal esperar-ne més. El primer que ho deu pensar és ell mateix.

Queda lluny la imatge d’aquell Griezmann que va preparar la seva primera celebració al Camp Nou amagant paperets de colors per llançar-los al vent. Si ara té pensades celebracions, només ho deu saber ell, perquè ha entrat en una fase en què necessita fer-se valer. No hi ajuda que Ansu sigui alegria, que Coutinho hagi millorat i que Messi s’hagi quedat i jugui bé. Griezmann es queda enrere. Dos anys després del famós vídeo, un producte mediàtic genial si tenies decidit quedar-te molts anys a l’Atlètic de Madrid, ni l’enyoren al Wanda ni l’estimen al Camp Nou, on la seva ombra transmet tristesa. Potser Koeman haurà de buscar-li una nova posició. Però caldrà veure si la nova posició és sobre la gespa o a la banqueta.