Griezmann, un 3 en 1 per a Setién
El dinamisme del francès, potenciat per dins, ofereix múltiples solucions ofensives al nou Barça
BarcelonaJugada de la primera meitat davant del Llevant. Minuts inicials de partit. Griezmann s'ubica en màxima profunditat a la punta d'atac i el Barça està sortint amb la pilota controlada. Després de diverses passades per atraure la pressió del Llevant, el francès fa una finta per deixar enrere el central que el persegueix i s'ofereix per rebre al peu una passada interior de Piqué.
Amb el mapa de la jugada al cap, l'ex de l'Atlètic no toca de cara i prefereix obrir l'acció cap a Semedo, que està sol al sector dret. Acompanya el toc amb un moviment de continuïtat, desmarcant-se cap a fora per donar sortida en amplitud per banda.
L'acció tornarà a passar pels seus peus i ell, després de rebre de Semedo, decidirà insistir per dins per intentar canviar l'orientació. Uns segons més tard, l'atac acabarà amb De Jong avançant per l'interior i filtrant-li una passada a l'espai que, si hagués superat el defensor, deixava Griezmann sol a punt per entrar a l'àrea i encarar el porter.
La jugada dura disset segons i mostra, en una mateixa acció, tres Griezmanns en un: el francès és l'home que s'ofereix en recolzament, que fa un moviment per garantir l'amplitud i que acabarà desmarcant-se a l'espai per trobar profunditat. És l'oli que greixa la cadena ofensiva del Barça perquè no s'encalli.
Amb l'arribada de Quique Setién el radi d'acció de Griezmann ha crescut substancialment. Les últimes intencions de Valverde ja estaven començant a desenganxar el francès de la banda esquerra per portar-lo a zones interiors, des d'on lluïa dinamisme. L'actual Barça necessita la mobilitat del francès, sovint l'únic que pica a l'espai i l'únic que busca les pessigolles a l'última línia rival. Sense Luis Suárez, la parcel·la entre centrals ha quedat buida i és per on Antoine es deixa caure amb més freqüència. Ja ha celebrat algun gol rebent en zones de davanter, com el de Copa davant l'Eivissa.
Més participació en atac
L'estrena de Setién al Camp Nou contra el Granada ja va dibuixar el nou retrat de Griezmann en l'atac blaugrana. Més centrat, més canalitzador. Ell va ser un dels dos principals receptors de les passades verticals de l'equip a la zona de tres quarts i era, juntament amb Messi, un dels encarregats d'accelerar els atacs. Era, de fet, un dels dos únics amb llicència per jugar-se-la, per decidir. Setién sembla que vol donar-li més galons al francès, conscient que necessita la seva energia ofensiva per desfer l'atac estàtic. D'una mitjana de 40 tocs i 30 passades per partit, en el debut amb el nou tècnic va pujar a 68 tocs i 45 passades. En la resta de partits ha baixat lleugerament el seu protagonisme, però s'ha mantingut en les 50 intervencions, amb un paper més decisiu de cara a porteria: ha doblat les passades clau i ara en fa, de mitjana, dues per partit, i també ha augmentat la freqüència de remat (en 1,4 xuts).
El creixement sembla evident, tot i que segueix sent complicat valorar el rendiment de Griezmann. El gran fitxatge de l'estiu segueix sense posar-se l'afició a la butxaca, i és, en part, perquè la majoria de coses que fa no surten al recull estadístic més bàsic. Les seves accions no s'aprecien a primer cop d'ull, no tenen un número que permeti destacar-les. Griezmann és invisible. Fa tres coses en una acció però al final, per uns centímetres, no rep la passada de De Jong i no tradueix en res real la seva bona jugada.
Aquesta manera d'esquitxar totes les zones d'atac no és exclusiva d'aquesta acció recent del minut 7 contra el Llevant, és la tònica habitual. Dedicar la mirada a seguir els moviments del francès durant el partit és un exercici d'observació que et deixa exhausta. Segons dades de Mediacoach, Griezmann és un dels quatre futbolistes de la plantilla blaugrana que més distància recorre a alta intensitat (per sobre dels 21 quilòmetres per hora). Té paràmetres de rendiment similars als de De Jong. Es mou pel camp i veus que revisa on són els companys (sobretot, on és la pilota i on és Messi), compensa algun desequilibri posicional de l'equip, detecta l'espai que ha deixat lliure el rival i busca la millor manera d'amenaçar-lo. L'acció li arriba –o sovint no– però ell continua la jugada, sortint-se del fora de joc i tornant a buscar el millor moment per activar-se, per esperar al segon pal, per preparar l'assalt a pressió, per garantir una passada de seguretat. Griezmann no s'està quiet ni un segon però té el do de fer sempre un moviment interessant i beneficiós per a l'equip.
Setién n'està intentant treure tot el suc possible i, de moment, ho està aconseguint des d'una posició híbrida com a davanter centre, mitja punta i home de banda. Tres en un. O quatre, si l'hi sumem tot l'esforç defensiu que fa tancant files pel carril dret i ajudant a qui estigui de lateral. Confirmat que Dembélé i Suárez estaran KO pràcticament tota la temporada, les cames fresques de Griezmann són la millor via per generar-li bons contextos a Messi i, de retruc, a Ansu Fati. El repte col·lectiu és no cremar la bona voluntat del francès i no fer-lo invisible.