Un grup d'investigadors catalans presenten un manifest contra uns Jocs Olímpics al Pirineu

BarcelonaUn grup de més de 150 investigadors catalans de diferents universitats i centres de recerca ha presentat un manifest en contra de la candidatura per portar uns Jocs Olímpics d'hivern l'any 2030 als Pirineus. En un acte realitzat a la seu de Lafede.cat just a la mateixa hora que, ben lluny de Barcelona, se celebren els Jocs d'Hivern d'aquest any a la Xina, els signants del manifest han volgut expressar la seva "preocupació per l’impacte negatiu i les pèrdues que aquests grans esdeveniments esportius poden tenir sobre les economies locals, els paisatges rurals i els ecosistemes dels Pirineus".

L'acte ha estat presentat per un grup de representants dels signants del manifest, format per Andreu Ubach, del Museu de Ciències Naturals de Granollers; Ariadna Nieto Espinet, del grup de recerca prehistòrica de la Universitat de Lleida; Federica Ravera, del departament de geografia de la Universitat de Girona; Ermengol Gassiot, del grup d'arqueologia d'alta muntanya de la UAB, i Anna Pérez Català, experta en polítiques climàtiques. Nieto Espinet ha explicat que "els investigadors i investigadores portem anys treballant al Pirineu i volem anar més enllà dels Jocs, alertant sobre els riscos que viu la zona en un context de canvi climàtic".

La candidatura, que inclou Barcelona com a seu dels esports de gel i el Pirineu, tant el català com l'aragonès, per a les proves de neu, encara no està definida del tot, però els investigadors signants del manifest, tots a títol individual, han volgut posar l'accent en el fet que "la proposta s’emmarca en la defensa d’un model de desenvolupament socioeconòmic per a les àrees de muntanya basat en el turisme de masses. Les dades científiques demostren que aquest model és incompatible amb la crisi climàtica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori. Al llarg de les darreres dècades, en diferents localitats del món, els Jocs d’Hivern han comportat pèrdues de milions d’euros públics, així com el malbaratament de recursos escassos com l’aigua i l’energia. Les dades de les edicions anteriors dels Jocs d’Hivern des del 1980 i les informacions sobre l’actual escenari als Pirineus pronostiquen que aquests Jocs d’Hivern podrien ser un altre cas de fracàs", han defensat.

La candidatura, que es troba en el moment d'acabar de definir el nom del projecte i les localitzacions exactes de cada seu, en plena picabaralla entre els governs de Catalunya i Aragó, té previst entregar la seva proposta definitiva al Comitè Olímpic Internacional aquest març. Després s'hauria de fer un referèndum al Pirineu abans de quedar en mans del COI. I precisament al COI defensen que no té sentit comparar aquesta possible cita amb les anteriors, ja que l'organisme olímpic ja ha fet autocrítica, apostant per un nou model de Jocs que sigui sostenible, sense contaminar ni aixecar estructures sense sentit. "El moviment olímpic està demanant no fer grans infraestructures que no tinguin sentit. El que es demana és tenir al darrere un projecte de país, de ciutat, de regió. Que ens expliquin i justifiquin el projecte. Que quedi ben clar que organitzar durant 16 dies uns Jocs i oferir el millor entorn als millors esportistes té sentit un cop acaben els Jocs. Els Jocs han de formar part d’un projecte de futur. No construir per construir, sense saber què passarà després", explicava a l'ARA el director general del COI, Pere Miró.

Els signants del manifest, però, denuncien que "d’acord amb els estudis científics recopilats, qualsevol proposta de Jocs d’Hivern que es presenti com a “sostenible” serà un intent de mercats i governs d’apropiar-se d’etiquetes verdes. Ens trobarem davant d’una informació enganyosa que oculta les dades sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del turisme de massa en el context actual d’emergència climàtica". Per defensar el seu punt de vista, han exposat deu punts.

10 punts en contra de la candidatura

En el primer, argumenten que "la proposta de candidatura és poc transparent i no té un pla d’implementació concret acompanyat pel document pertinent d’avaluació ambiental". I en el segon recorden que "les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d’esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle. La temperatura als Pirineus ha augmentat 1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys i l’increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C el 2030 i 1,4 i 4 °C el 2050". Fonts de la candidatura han explicat a l'ARA que la candidatura només es tirarà endavant si abans es disposa d'un informe d'una agència internacional que demostri que serien viables. Ricard Font, del departament de Polítiques Digitals i Territori i membre de la comissió tècnica de la candidatura, ha defensat en aquest sentit que "és possible que hi hagi tranquil·lament neu el 2030, ja que els estudis no indiquen el contrari”. El moviment olímpic posa com a exemple el que s'ha viscut aquests dies als Jocs de la Xina: la primera setmana les muntanyes estaven pelades, sense neu, però en la segona va caure una tempesta de neu. "Es fa difícil predir què passarà, però demanarem un informe a una organització de prestigi internacional sobre canvi climàtic", ha dit aquests dies el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. "És cert que per tenir una demostració científica cal esperar fins a l'any 2030, però seria cínic argumentar que no podem dir que hi haurà neu, quan qualsevol investigador et dirà que tenim indicadors que la temperatura no ha deixat de pujar els darrers 20 anys. Ho diu les Nacions Unides" ha replicat Gassiot.

Els més de 100 científics que han signat el document afirmen en el tercer punt que els Jocs, si es fan, serà "amb un augment del consum d’energia, d’aigua i amb un augment de la contaminació", i afegeixen en el punt quatre que "l’actual consum d’aigua de les estacions d’esquí per a la producció de neu artificial disminueix la disponibilitat d’aigua per a altres usos,". Centrant el debat en el model de territori, el manifest afirma en el punt cinc que "el turisme contribueix significativament en els cinc factors principals que causen una pressió directa sobre biodiversitat: pèrdua d’hàbitat i fragmentació ecològica, sobreexplotació de recursos, contaminació, propagació d’espècies exòtiques i canvi climàtic. La biodiversitat es veu negativament afectada per l’augment de la freqüentació humana, la contaminació directa o les infraestructures derivades dels Jocs", i el punt sis recorda que "les estacions d’esquí dels Pirineus no són rendibles econòmicament. La Generalitat de Catalunya ha rescatat set estacions d’esquí dels Pirineus catalans degut a problemes de rendibilitat econòmica. Fins al 2017, aquestes van acumular un dèficit de 74 milions d’euros. Totes són deficitàries i La Molina, una de les possibles estacions per acollir proves olímpiques, és la que presenta unes pèrdues més elevades, de 2,6 milions d’euros anuals".

Al punt 7 afegeixen que "els Jocs no aportaran riquesa als Pirineus. Els estudis realitzats sobre Jocs Olímpics anteriors demostren que aquests esdeveniments no han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s’han celebrat. En canvi, sí que s’ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7% en comparació amb el PIB nacional durant l’any dels Jocs i posteriorment". Per tant, defensen que "la proposta de Jocs d’Hivern agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques" en el punt vuit. En el novè, recorden com "els Pirineus han perdut el seu model de vida tradicional i uns Jocs d’Hivern encara l’enfocarien més al sector turístic massiu", i tanquen el document amb un darrer punt on defensen que "acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern implicaria canvis i ampliacions en les infraestructures d’unes determinades pistes d’esquí, cosa que suposaria posar en risc la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona."