19/12: Guanyar als despatxos

No fa gaires dies, abans de la votació de la nova llei d’educació al Parlament espanyol, tot un sector ideològic i polític cridava a impedir-ne l’aprovació perquè al seu parer no protegia prou el castellà. No se’n van sortir, i les seves posicions van perdre la votació. Però uns dies després la partida que van perdre al Parlament l’han guanyat als tribunals. Allò que volien i que al seu parer la llei aprovada no recollia prou ho ha sentenciat un tribunal. La partida que no van guanyar on tocava, l’han guanyat on no toca. És com aquells equips de futbol que els partits que perdien als camps els acabaven guanyant als despatxos. Perquè potser al camp els seus jugadors no eren prou bons, però als despatxos manaven els seus. I, en el fons, és tan insòlit que en un despatx es marquin gols com que en un jutjat s’imposin els plans d’estudis que normalment dissenyen els professionals, decideixen els Parlaments i executen els governs. Quan els despatxos pesen més que el camp de futbol, s’ha acabat l’esport. Quan el poder judicial passa per sobre del legislatiu i de l’executiu, s’ha acabat la política. Perquè si els gols que marques al camp de joc no valen, perquè els canvien als despatxos, qui tindrà ganes de sortir a jugar?