30/10/2019

Guerra de pancartes al Camp Nou

PeriodistaAl minut 80 del Barça-Valladolid bona part de l’espai d’animació va quedar desert. No va ser per casualitat, ni perquè el partit ja estigués resolt. Va ser una acció de protesta perquè els grups no van poder exhibir algunes de les pancartes que tenien preparades. Una de les quals, contra els Mossos, deia: “Prou violència amb porra i uniforme”. Expliquen des dels grups d’animació que quan la policia ho va saber la va prohibir i es queixen que la directiva no mogués ni un dit per defensar-los. Al contrari. La resposta van ser càntics de “Buch dimissió”, aprofitant que el conseller d’Interior era a la llotja, i van marxar deu minuts abans que s’acabés el partit.

El d’ahir era el primer partit al Camp Nou després de la sentència. I també el primer després de suspendre’s el clàssic. Al club, sobretot a la directiva, hi havia neguit perquè se’n pogués organitzar alguna de grossa, tot i que amb el pas del temps la sensació de crispació va anar baixant. Ni l’ANC ni Òmnium van fer cap crida i només el CDR del Barça va instar a omplir l’estadi d’estelades. A l’hora de la veritat no va passar res de res. I si no fos perquè a l’espai d’animació van ressonar amb més força els crits d’“Independència” i de “Llibertat presos polítics”, el Barça-Valladolid s’hauria pogut confondre perfectament amb un partit del 2015 o el 2016.

Cargando
No hay anuncios

Des del punt de vista de l’ordre públic, no va passar res, com ha de ser. I des del punt de vista cromàtic, tampoc. Potser a la llotja del Camp Nou van respirar, alleujats. Però és ben segur que des de les altes instàncies de l’Estat van riure per sota el nas. L’estratègia de la por funciona i no hi ha res pitjor que l’autocensura.

Queden molts dies per al Barça-Madrid i les entitats sobiranistes ja han dit que, per a aquell dia, volen que les graderies del Camp Nou siguin un clam contra la sentència. Aprofitar l’impacte mediàtic del partit per fer-se veure, ja que no ho van poder fer dissabte passat. Veurem què proposen els uns, com reaccionen els altres i fins on està disposat a arribar el club en l’equilibri entre respectar la llibertat d’expressió i evitar possibles represàlies.