Guim Tió: “No sé què és el que més m’agrada pintar, per això segueixo buscant”

BarcelonaPintura i retrats. Observar i descobrir. Color i traç. Humor i ironia. Cada projecte és un viatge únic que sap on comença però no on acabarà. Pintura conceptual amb color. Fons i forma en equilibri. Pensament i pinzellada sota una mateixa premissa. Viu a cop d’exposició i de viatge, però la seva base és Barcelona i acaba de cocrear l’editorial Noom Books.

1. Ulls ben oberts

I cor obert. Sempre observador, intrigat i inquiet. Guim Tió s’obre a la vida i a l’entrevista en canal. Espera cada pregunta de la mateixa manera que pinta: reflexionant, decidint i sense por. Començo preguntant-li quines són les seves vacances ideals i em diu que són vacances eternes. I quan li pregunto amb qui, em diu que amb la seva parella. L’amor. Treballes millor a l’estiu mentre tothom està de vacances? Amb la calor que fa és impossible treballar millor. Què et suggereix un ventilador? El meu avi al Port de la Selva amb la samarreta imperio. I com refresques les teves idees? Llegint i observant.

2. Recomanacions

Quin artista t’agrada tant que el recomanaries fins i tot al teu pitjor enemic? Mamma Andersson, Peter Doig, Luc Tuymans, Daniel Richter, Milton Avery, Jockum Nordström, Marlene Dumas, David Hockney. Massa. I para, però podria seguir. I amb certa recança, pregunto, i un creatiu que hauríem de començar a seguir? Escombro cap a casa: Jan Monclús, Marc Badia, Francesc Ruiz Abad, la galeria Bombón de Barcelona, Greg Burak, Lenz Geerk, Peter Shear, Alex Marco, Maja Ruznic i Kim Dorland. Em sento com si m’hagués posat deures, però d’aquells que m’agrada fer. Com creus que seria un ventilador fet pel teu artista preferit? Pintat. I amb quin creatiu, viu o mort, te n’aniries de vacances? El primer que m’ha vingut al cap és Jim Carrey. Fan absoluta d’aquesta resposta.

3. Històries creatives

Ara que ja conec tots els seus referents, vull saber més sobre les seves feines creatives. M’explica que la seva primera feina l’hi va donar Julián Viñuales quan li va demanar el logo de la seva editorial Papel de Liar i que encara l’hi agraeix, que la més estranya va ser arxivar casos d’un bufet d’advocats acompanyat de Ruben Wagensberg, que encara riu quan veu un vídeo en què va participar a Suïssa, que del que més orgullós està és de la sèrie pictòrica Magazine i que ara mateix prepara una exposició a Seül. Tot un camí per arribar fins aquí. I et sents creativament satisfet? Sí, però sempre es pot fer més, diu, autoexigent.

4. Pintures i pinzells

Si haguessis de definir-te amb un dels teus projectes, quin seria? Tots em defineixen. Què és el que més t’agrada pintar? No ho sé, m’imagino que per això segueixo buscant. Amb què gastes més diners a l’any: menjar o pintures i pinzells? Pintures i pinzells. Creus que les teves obres podrien ser inspiració per a obres narratives? Hi pensa. M’imagino que sí: sempre és agraït ser inspiració creativa. Si poguessis escollir el pròxim lloc on exposar, quin seria? El Guggenheim de Nova York. I, per acabar, una pregunta que no t’han fet mai i t’agradaria respondre? Sí: “Has fet una editorial d’art contemporani?”. I la resposta, “Sí, es diu Noom Books i és un projecte que hem començat amb moltes ganes amb el dissenyador Raimon Guirado”. Ell mateix ha acabat l’entrevista i jo vaig directe a mirar-me els llibres de l’editorial. Segur que m’encanten.