Com Gürtel va acabar amb el PP

MadridLa corrupció va fer perdre al PP la majoria absoluta accidental -obtinguda el 2011 després de la Gran Recessió i de l’enfonsament del PSOE- en les eleccions del 2015 i el 2016. Però des del 2009 la processó desencadenada per la corrupció anava per dins. I ha sigut la sentència de la primera època del cas Gürtel (1999-2005) el desencadenant del cop de gràcia.

Els atacs del portaveu parlamentari Rafael Hernando el passat divendres des de la tribuna del Congrés de Diputats contra el jutge progressista José Ricardo de Prada, un dels tres membres del tribunal de Gürtel, co-ponent de la sentència juntament amb el magistrat conservador Julio de Diego, després de perdre la ponència el magistrat conservador Ángel Hurtado, no tenen precedents.

"No seré jo – va dir Hernando fent exactament el que negava – qui es refereixi als antecedents polítics d’un dels magistrats, el senyor De Prada, candidat d’IU en època de Zapatero a presidir la Sala penal de l’Audiència Nacional, ni a la seva sintonia amb el mon proetarra, ni a les seves declaracions quan deia que a l’Audiència Nacional es torturava".

El portaveu del PP ha repetit els atacs despietats de la diputada Celia Villalobos en dictar-se la interlocutòria sobre els delictes presumptament comesos pel PP en la destrucció del disc dur de l’ordinador de Luis Bárcenas el juliol de 2016. Villalobos va acusar la jutge Rosa María Freire "per ser el seu marit o cosí d’IU". A aquest macartisme pur es va unir el ministre de Justícia Rafael Catalá en comentar a 13TV la interlocutòria de la jutge Freire i atacar el seu contingut.

I tret de la vocal Concha Sáez, membre de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), qui va escriure una carta el mateix divendres al president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i a tots els seus companys i companyes, sol·licitant un pronunciament de denúncia – sense reacció - el fet sembla haver passat sense pena ni glòria. Lesmes, per altra banda, ni tan sols s’ha molestat en dissimular o maquillar amb un comunicat la seva participació decisiva – va fer servir el seu "doble vot" o vot de qualitat – per garantir, el dilluns 28 de maig, el desempat 4 a 4 de la Comissió Permanent del CGPJ per impedir que De Prada assistís a la vista de mesures cautelars – presons i altres – per als condemnats del cas Gürtel prevista per aquell mateix matí.

Mariano Rajoy, líder de l’oposició, va dir el febrer del 2009, tot just quan es van fer públiques les primeres actuacions del jutge Baltasar Garzón en la causa, que Gürtel “no és una trama del PP, sinó una trama contra el PP”. I l’activitat dels populars des d’aquell dia -11 de febrer- va consistir a convertir aquella profecia en realitat. Com? Impedint que la trama aflorés a través d’una obstrucció i un atac a l’acció de la justícia sistemàtics.

Federico Trillo és l’home a qui Rajoy encarrega fer explotar la instrucció a partir dels seus contactes a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. L’estratègia passava per apartar el jutge instructor, Garzón, i carregar-se les dues fiscals que veritablement havien començat la investigació: Concha Sabadell i Miriam Segura. Trillo, a través de l’exfiscal i advocat Ignacio Peláez, va aconseguir apartar Garzón i inhabilitar-lo per prevaricació. Però no va poder amb Sabadell i Segura. I quan el jutge Antonio Pedreira, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), es fa càrrec del cas -per la presència d’aforats-, l’acció del PP es dirigeix a acorralar un magistrat honest però malalt. Pedreira, cada cop més malalt, és sotmès a un dur marcatge al seu despatx de la madrilenya plaça de Las Salesas. Rafael Núñez Gallego, un jove expert en informàtica, és contractat per la Comunitat de Madrid, sense concurs, per prestar “assistència tècnica o suport tècnic informàtic”. Núñez Gallego acostumava a sortir del TSJM, agafar la moto i passar pel despatx de l’advocat Pedro Gómez de la Serna, col·laborador de Rajoy dels vells temps a Interior, per informar-lo sobre l’estat del sumari.

Rajoy intervé en persona. Parent llunyà de Pedreira l’intriga aquest jutge. L’exdiputat Jorge Trias Sagnier, advocat de professió, és qui ha aconseguit a través d’articles de premsa, contractar amb Pedreira que se sent assetjat per un bombardeig de Trillo als mitjans. I Trias Sagnier truca Rajoy, qui el cita el mateix dia, el juliol de 2009, al seu despatx de Gènova 13. Allà Rajoy li explica certa idea del que està passant. Li apunta que enmig d’una tempestat s’ha d’estar quiet. Li diu que és com els joncs. "Soc com el jonc que es doblega però sempre segueix dempeus", repeteix un vers de la cançó del Dúo Dinámico "Resistiré". Però al mateix temps li pregunta per Pedreira. Li encarrega a Trias Sagnier que el segueixi veient i el mantingui informat.

Pedreira, cada cop més malalt, és sotmès al seu despatx a la madrilenya Plaza de Las Salesas a un marcatge. Un jove expert en informàtica, Rafael Núñez Gallego, advocat, és contractat per la Comunitat de Madrid, sense concurs, per prestar "assistència tècnica o suport tècnic informàtic". Núñez Gallego sol abandonar el TSJM, agafar la seva moto i passar-se pel despatx de l’advocat Pedro Gómez de la Serna, col·laborador de Rajoy dels vells temps a Interior, i home de Javier Arenas, per informar-lo sobre la marxa del sumari. Gómez de la Serna ha estat introduït a Pedreira per Trias Sagnier; els tres celebren dinars regulars.

Les fiscals Sabadell i Segura informen el seu cap, Antonio Salinas, de les seves sospites. Bárcenas, per la seva banda, visita el capellà escolapi Francisco Santos, confessor de Pereira, un home molt catòlic, a l’església de Santa María del Pinar. Allà es fan les reunions dels imputats.

El magistrat arxiva la causa contra Rosalía Iglesias, la dona de Bárcenas, el maig del 2010. La feina feta amb Pedreira dona resultats. Queda, sobretot, Bárcenas. Un cop perduda la competència per absència d’aforats i abans d’enviar el cas a l’Audiència Nacional, Pedreira dicta el 29 de juliol del 2011 la interlocutòria d’arxivament dels delictes que s’imputen a Bárcenas. Però no ho comunica a ningú. Es notifica l’1 de setembre del 2011. Aquell dia Rajoy envia un SMS a Rosalía Iglesias: “Moltes felicitats, Rosa. Esperem que tot es confirmi. Una abraçada i una altra al Luis. Mariano”.

Rajoy ja és president del govern. Bárcenas no les té totes. Hi ha un jutge a l’Audiència Nacional que està investigant. A través de la persona designada per Rajoy per mantenir contactes amb Bárcenas, intenten el febrer del 2012 substituir Salinas al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció. Però el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, no es dona per assabentat. Bárcenas escriu per SMS a Rajoy: “Vaig parlar amb el nostre amic [Alfredo Prada]. Gràcies. És fonamental que tinguis en compte el nom que ell et va proposar per a aquell càrrec. Una abraçada”. No ho podran aconseguir, perquè la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional anul·la, el 14 de març del 2012, el sobreseïment de Bárcenas.

Primer Garzón, després Ruz

El jutge Ruz, quan mostra interès per anar al fons de la qüestió, comença a ser, després de Garzón, l’objectiu. Acabar amb Ruz serà l’obra de Carlos Lesmes i del nou ministre de Justícia, Rafael Catalá. Amb el pretext d’acabar amb les comissions de servei, la comissió permanent del CGPJ treu a concurs la plaça que ocupa Ruz el 5 de desembre del 2014. El jutge que era aleshores mà dreta de Lesmes, el magistrat Gerardo Martínez Tristán, es treballa Carlos Valle, afí al PP. Però el magistrat es fa enrere en l’últim moment. Acaba guanyant el concurs el jutge José de la Mata, que havia treballat amb el ministre socialista Francisco Caamaño.

Ja en el judici oral, la citació de Rajoy com a testimoni provoca un enfrontament entre el president del tribunal i ponent, Ángel Hurtado, i els magistrats De Diego i De Prada. L’últim recurs que planteja la Moncloa, quan veu que la compareixença de Rajoy és inevitable, és la videoconferència. Però Hurtado perd la votació. I el 26 de juliol del 2017 Rajoy acudeix al judici. La seva declaració i la d’altres exministres és considerada per la fiscal Sabadell com a absent de credibilitat. Mentrestant, com en la pel·lícula La jungla de l’asfalt (John Huston, 1950), el desmembrament de la banda de Gürtel comença a ser una realitat. Bárcenas ha cantat abans del judici oral, un a un, els sobresous, i Francisco Correa, un cop sentenciat a 13 anys en la primera peça (Fitur-Gürtel València), està disposat a col·laborar. I això ja es veu l’octubre del 2017, en les primeres jornades del judici.

Amb aquesta història de negació, ¿com havia de dimitir Rajoy per evitar la votació de la moció de censura? Renunciar suposava admetre una responsabilitat política que tant ell com el seu partit neguen. Una altra cosa era el desallotjament com a resultat de la moció de censura. La manipulació del contingut de la sentència al Congrés per part de Rajoy i de Rafael Hernando i els atacs al jutge De Prada són la culminació de nou anys d’obstrucció sistemàtica de l’acció de la justícia. Però, atenció, la batalla continua. Pròxim escenari: el Tribunal Suprem.