Compra pública, per ajudar i per transformar

Ja ningú discuteix la necessitat de donar suport a la pagesia ecològica i de proximitat, ni tan sols –i això és el més sorprenent– cap administració. Els ha costat molt arribar aquí però ja hi són. En alguns casos, segurament, per la preocupació que genera la dependència alimentària d’un model absolutament globalitzat com hem vist amb l’aparició de la pandèmia. En altres casos, des de la sensibilitat d’entendre el que significa el sector primari per tenir cura del territori. O, tal vegada, perquè es pren consciència que cal una alternativa a l’agricultura industrial que és part responsable de la pèrdua de biodiversitat que patim, de la crisi climàtica i, per descomptat, de l’increment de zoonosis i possibles pandèmies.

Però per passar de les paraules als fets; per transitar d’un model agroexportador a un model agroecològic; per deixar d’entendre l’alimentació com una mercaderia i entendre-la com un dret a garantir, cal valentia política i, aquesta és la tesi, l’actual necessitat de suport alimentari per a moltes famílies precaritzades és una bona oportunitat.

Les entitats que subministren aliments a les famílies vulnerables, com la Fundació Banc dels Aliments i Creu Roja, tenen tres maneres d’accedir als aliments. En primer lloc, les campanyes de recapte que fan pel país, que, com que estan lligades a les grans superfícies del comerç alimentari, el que finalment recullen són, sobretot, aliments industrials i processats. En segon lloc, els bancs d’aliments també reben esporàdicament donacions de diferents empreses per pura solidaritat o perquè tenen minvaments. I la tercera fórmula, quan, uns quants cops a l’any, aquestes entitats reben aliments procedents de licitacions per a l’adquisició d’aliments que són competència del ministeri d’Agricultura a partir de fons i directrius de la Unió Europea, amb un pressupost total de 80 milions d’euros per a tot l’estat espanyol aquest any 2020. El resultat és el mateix, producte processat i industrial. Diferents fórmules però en totes l’actor és la indústria alimentària. Per què no fem jugar aquí un paper important a la petita pagesia? ¿Podem fer de l’ajut alimentari un mecanisme per activar aquesta transició de sistema alimentari que sabem que és absolutament necessària? De fet, el mateix departament d’Agricultura de la Generalitat, de manera excepcional, durant l’estat d’alarma va obrir una convocatòria important, 4 milions d’euros, per adquirir menjar a productors i productores de Catalunya.

El que és clar és que la fórmula en mans de l’administració correspon en realitat a un mecanisme de "compra pública" i com a tal cal prendre posicionament polític per definir a qui volem ajudar quan es decideixen els criteris de selecció. En aquest sentit una bona font d’inspiració són les petites iniciatives que la societat civil ha posat en marxa, com l’AlterBanc Alimentari, que busca aquest win-win. Han comprat menjar fresc, ecològic i de primera qualitat a preus justos a productors i productores agroecològics locals per abastir grups de suport veïnals que l'han distribuït, de manera molt propera i participativa, buscant les fórmules comunitàries menys estigmatitzadores per a les persones beneficiàries. Si, ara que existeix un important debat respecte a les limitacions de la compra pública, mirem de potenciar-les des de les diferents administracions i entitats, segurament guanyarem arguments i credibilitat per forçar que decisions que es prenen a Madrid o Brussel·les tinguin presents valors com proximitat, ecologia i economia social.

El sistema actual de subministrament alimentari per a famílies en risc és una rèplica del sistema alimentari hegemònic, que, encara que eficient, pot trobar-se en una situació de col·lapse. En temps de pandèmies, crisi climàtica i fam, la urgència alimentària la podem fer compatible amb la urgència de canviar de sistema alimentari.